El proppassat dia 3 s’esqueia la festa litúrgica del bisbe St. Ermengol, enguany dins les celebracions joioses del mil•lenari del seu ministeri episcopal (1010-1035). Visqué a finals del primer mil•lenni i inicis del segon, quan la Cristiandat vivia en gran expectació a causa de l’any mil, en moments de reforma eclesial i de conversió, en plena formació de Catalunya i en temps de gran expansió del Bisbat d’Urgell i d’eclosió del senyoriu d’Andorra. Fou un bisbe sant, que nosaltres venerem com a patró del nostre Bisbat unit a la Mare de Déu de Núria, la Patrona principal. A ells els encomanem la nostra vida cristiana.
La santedat del bisbe Ermengol es féu ben palesa en la seva pietat i amor als pobres, la seva insistència en un culte a Déu esplendorós, el seu amor a l’Eucaristia -com palesa el seu interès després del miracle eucarístic del Sant Dubte d’Ivorra-, així com la reforma de vida dels preveres, amb la institució de la Canònica, amb la pregària i vida en comú dels seus clergues. Amb gran amor pel culte diví, bastí esglésies, entre elles la Catedral del segle XI, anterior a l’actual del segle XII, que hagueren de reconstruir St. Ot i els seus successors. Del conjunt catedralici d’Ermengol ens en resta l’església de St. Miquel, que dóna a l’imponent claustre. I, unit al seu contemporani el gran abat Oliba, treballà per la “pau i treva de Déu“, un moviment social impulsat al segle XI com a resposta de l’Església i dels pagesos a les violències perpetrades pels nobles. Vetllà també per mantenir la fe viva sense els perills que significaven les heretgies i la proximitat dels musulmans a la frontera del sud del comtat d’Urgell, i ell mateix participà en la reconquesta de la ciutat de Guissona. La seva vida fou coronada per la caritat ja que a causa de la seva sol•licitud social en la millora de les condicions de la gent del seu bisbat, construint ponts i camins per als homes i el bestiar, treballà molt per millorar les condicions de vida dels seus fidels. Tant és així, que va morir en acte de servei, mentre supervisava les obres del pont sobre el riu Segre, al Pont de Bar, prop de La Seu d’Urgell. Fou un veritable “pontífex”, que ajudava a bastir un pont material per als homes del seu temps, mentre actuava també per als seus fidels com un veritable “pont” vers el Pare del cel. Ell donà la seva vida en estavellar-se entre les pedres, per mostrar-nos amb el seu “martiri”, la veritable pedra i fonament dels cristians, que és el Crist. Que n’és de suggerent viure la pròpia vida “fent de pont” amb el pròxim, unint les persones i reconciliant els allunyats…
Les celebracions de l’Any del mil•lenari del nostre sant bisbe Ermengol han de revitalitzar les nostres arrels cristianes i ens han d’urgir a anunciar la fe a les generacions joves, amb aquell esperit de coherència evangèlica que al seu temps visqué Ermengol. Així esdevindrem per a tots un veritable model d’amor a Déu i als germans. Una “Vida antiga de St. Ermengol” diu d’ell: “L’atleta del Crist, amb les seves pròpies mans començà de construir un pont, mentre amb destresa i enginy anava disposant el treball dels altres“. Ara des del cel, “no cessa de preparar un pont de salvació per als qui el supliquen!“