L’Arquebisbe d’Urgell i Copríncep d’Andorra, Mons. Joan-Enric Vives, ha inaugurat aquest divendres 5 de juliol al matí al Centre de Congressos Lauredià la X Càtedra de Pensament Cristià del Bisbat d’Urgell, que enguany s’ha centrat en el tema “La comunicació interpersonal en la societat xarxa“. L’Arquebisbe ha compartit la taula presidencial amb el Cònsol Menor de Sant Julià, Manel Torrentallé, que ha destacat la importància del tema triat i ha agraït la continuïtat de la Càtedra a la Parròquia laurediana, i pels ponents convidat a la present edició: el periodista Josep Cuní, director i presentador del programa “8 al dia”; el Dr. Salvador Giner, sociòleg i director de l’Institut d’Estudis Catalans; i el Dr. Torralba, professor de filosofia de la Universitat Ramon Llull i director de la Càtedra de Pensament Cristià.
Mons. Vives ha donat la benvinguda a les més de cent cinquanta persones que omplien la sala, entre les quals l’Ambaixador d’Andorra davant la Santa Seu, Excm. Sr. Jaume Serra, l’Ambaixador d’Espanya a Andorra, Alberto Moreno, el Conseller Major de Sant Julià, Hble. Sr. Carles Alvarez Marfany i el Rector de la Universitat d’Andorra, Daniel Bastida. La desena jornada de treball i reflexió ha estat molt intensa, i amb una assistència de les més altes registrades. L’Arquebisbe ha encetat la jornada compartint la reflexió que ens trobem en una cruïlla de la història, propiciada per la ràpida evolució de les tecnologies aplicades a la comunicació i per la manera com aquestes tecnologies estan transformant la societat. Una cruïlla, ha dit l’Arquebisbe, és un lloc de trobament i de discerniment, la qual cosa ens impel•leix cada cop més a potenciar allò que és essencial i a transmetre-ho amb missatges clars i entenedors. Però una cruïlla és alhora un lloc on no t’hi pots quedar, si no és amb risc de caure en la banalitat o la superficialitat, per la qual cosa cal prendre un camí malgrat no tenir la certesa absoluta que sigui la millor opció. En aquest sentit, ha recordat les paraules del Papa Francesc quan deia que prefereix “una Església que s’equivoca per fer quelcom que no pas una Església que emmalalteix per quedar-se tancada en ella mateixa”.
Tot seguit, el periodista Josep Cuní ha parlat d'”El valor de la comunicació en la societat xarxa”. Ha encetat el tema fent autocrítica de la professió periodística i constatant que el telèfon mòbil ha canviat substancialment i en molt poc temps tant els hàbits socials com els hàbits professionals dels periodistes. El mòbil, reflexionava Cuní, ha canviat la nostra mirada sobre la realitat, restant distància crítica sobre els fets del dia a dia i afegint confusió a l’hora de discernir allò que és realment notícia d’allò que és merament anecdòtic o banal. Una confusió que s’afegeix a la que patim a conseqüència de la crisi instal•lada des de fa uns anys en la nostra societat, i a la qual se suma encara un altre factor de distorsió, com és creure’ns que podem dissenyar i determinar el futur quan el futur és, per naturalesa, imprevisible. Aquest clima de confusió, concloïa Cuní, ens fa anar esverats: el neguit per la immediatesa provoca que acabem transmetent obvietats i anul•la gairebé tota possibilitat de reflexió.
El Dr. Giner, que ha intervingut a continuació, ha coincidit en moltes de les apreciacions exposades per Josep Cuní, tot i que ha plantejat la seva conferència, titulada “La comunicació interpersonal en la societat digital”, més aviat a la manera socràtica, formulant preguntes més que no pas oferint respostes. Ha començat amb una “reflexió cautelar” respecte de la “dèria del món modern de posar etiquetes a la societat humana”, i desmuntat el “mite” que vivim actualment en la “societat de la comunicació”, atès que “no hi ha comunicació sense diàleg”. Des del seu punt de vista, les tecnologies actuals ens ofereixen succedanis de comunicació: “bocins d’informació sovint intranscendents, que ens apropen gairebé a crits primaris”. I es demanava si “allò que ens fa humans és transmissible a través d’aparells com el telèfon mòbil”, i, anat encara més enllà, si “la tecnocultura és compatible amb el creixement humanista”. El Dr. Giner afegia que possiblement hauran de passar deu o quinze anys abans que puguem tenir alguna primera resposta a aquestes qüestions, però expressava alhora la seva confiança en què “sempre hi haurà una possibilitat de tria personal, per petita que sigui, tinguem o no un mòbil a les mans”.
El seminari ha continuat a la tarda amb la ponència del Dr. Torralba, titulada “La recerca de sentit en l’univers digital”. Partint de la premissa que un dels trets essencials de l’ésser humà és la recerca de sentit a la seva existència. El Dr. Torralba es demanava en quina mesura aquesta recerca és possible a través de les xarxes virtuals de comunicació, les quals sovint ens poden provocar una sensació de soledat o de buidor, i alhora es plantejava quin encaix poden tenir en aquest univers virtual institucions com la família l’escola o l’Església, que són les que tradicionalment han exercit la tasca de proporcionar un sentit, personal i social, de l’existència.
Després de la intervenció del Dr. Torralba, l’Arquebisbe i Copríncep ha clos la present edició de la Càtedra de Pensament Cristià agraint als ponents les seves aportacions en aquesta desena edició.
