Aquesta atleta de 29 anys, Defar, és cristiana ortodoxa, i havia encomanat la seva carrera a Déu, a l’inici, amb el senyal de la creu. Va completar la distància en 15:04:25, vencent les atletes que havien arribat com a favorites de la prova. Tot el món ho va poder veure, i realment fou un gest sincer, natural, esclatant. Res de quedar bé, sinó autenticitat i alegria després de l’esforç premiat, que el creient sempre atribuirà a la gràcia de Déu, que per la Verge Maria, ens ajuda i sosté en l’esforç.
Expressar la fe sense pors ni complexos; dir qui som amb naturalitat; no amagar-se i manifestar, amb humilitat i discreció, què és el que ens mou i ens dóna forces… aquí hi ha un element important de testimoniatge. Podem entre tots canviar el clima de fredor religiosa que es va instal•lant en les societats secularitzades, i el que encara seria pitjor, que la secularització anés entrant en el cor dels mateixos creients. La societat margina i amaga els signes de la religiositat, i a vegades fins i tot combat antidemocràticament tota manifestació de fe. I potser els mateixos creients dubten i s’amaguen de les conviccions que els sostenen. Hi perd tothom, perquè la societat s’empobreix i la fe no es fa visible, i per tant trobable pels qui encara no la coneixen.
Podem prendre exemple de la valentia d’aquesta atleta ortodoxa africana. La fe no és per tancar-la en la intimitat, per més que s’hagi de viure amb intimitat. La fe no la podem amagar, perquè no seríem justos envers els qui necessiten, i esperen, que algú els parli de Déu i els inviti a creuar “la porta de la fe”, adherint-se a Crist, coneixent les paraules de Jesús que ens transmeten els Evangelis, i sabent que tenim una família a la qual estem cridats a formar-ne part, l’Església, catòlica, és a dir, universal, perquè vol aixoplugar tothom, com una xarxa que arreplega de tot (cf. Mt 13,47).
Plantegem-nos quines petites o grans valenties ens calen per testimoniar de forma més clara la nostra fe; quins gestos poden manifestar el que realment creiem i som; quines pors i vergonyes hem de superar per viure amb major naturalitat les pròpies conviccions… Sense afectació ni prepotència, sense lluïments o fariseismes, però amb l’anhel de testimoniar la pròpia fe a la plaça pública i aportar-hi el nostre estil cristià de viure. Amb naturalitat donar a conèixer les pròpies conviccions i amb estima profunda acollir les conviccions dels altres. Això és autèntic respecte. Jesús ens ho diu: “Vosaltres sou la llum del món. No es pot amagar un poble posat dalt d’una muntanya, i ningú no encén una llàntia per posar-la sota una mesura, sinó en el portallànties, perquè faci llum a tots els qui són a la casa. Que brilli igualment la vostra llum davant la gent; així veuran les vostres bones obres i glorificaran el vostre Pare del cel” (Mt 5,14-16).
