Els fruits de la Pasqua granada han d’anar continuant en nosaltres al llarg de l’any. És el misteri pasqual el que anem celebrant al llarg de tot l’any; i la Pasqua, festa central de la nostra fe, ha de perpetuar-se en la vivència litúrgica. En aquest sentit, és significatiu que l’oració del dissabte VII de Pasqua, just abans de la Pentecosta, quan l’Església està acabant el temps pasqual, demani: “Concediu-nos de conservar sempre, en la nostra manera de viure, l’alegria de la Pasqua que acabem de celebrar“. Estem cridats a viure en l’alegria i una alegria que duri, conreada i defensada enmig dels alts i baixos normals en tota vida de deixebles de l’Evangeli de Jesús. Ens convé dir-nos-ho de nou, ara a final de curs, quan ens podria agafar el cansament de les activitats realitzades i el bloqueig de l’acumulació del final de curs. El salmista ens hi ajuda: “Sortien a sembrar tot plorant, emportant-se la llavor, i tornaran cantant d’alegria duent al coll les seves garbes” (Salm 126,6). Plors i alegria van barrejats a la vida… sembrar en la incertesa enmig de la societat secularitzada en què vivim, i alhora retornar agraint que Déu continua actuant i que podem lloar-lo un cop més per les seves meravelles.
Per què no preparar algun moment d’aturada o una part de les vacances -si en tenim- per a la pregària i la revisió de vida? Va bé disposar d’un temps per al balanç del curs, però sempre en positiu, sense acritud, aprenent a “veure” l’acció de Déu en les nostres vides, en les persones que tractem, en els petits o grans progressos de les parròquies i comunitats… A descobrir que Déu sempre està actiu i creador, ja que “el meu Pare continua treballant i jo també treballo!“, diu Jesús (Jo 5,17).
L’Esperit Sant és l’ànima de l’Església. Fem confiança en el do de l’Esperit que portem en nosaltres pel baptisme i la confirmació, i deixem-nos conduir per aquest Esperit de Vida i d’Amor. Visquem en la confiança, cerquem les coses positives. L’Esperit ens anirà obrint camins de llum, de fe i d’amor… Camins d’abandó a les mans de Déu, que tot ho pot: “Allò que és impossible als homes, és possible a Déu!” (Lc 18,27).
