Les sessions de treball resulten un èxit de convocatòria i se superen els 170 assistents entre professors i mestres de religió, seglars i sacerdots de la diòcesi
“Els àtoms que ens formen a nosaltres es van formar en una estrella. Aquestes estrelles són antigues i ja no existeixen, però nosaltres en som la conseqüència física. La vida existeix gràcies a la coincidència de valors molt fina que per ara, encara no sabem explicar“. D’aquesta manera ha posat en relleu el catedràtic David Jou la interconnexió que hi ha entre els humans i la física més estricta, entre nosaltres i el cosmos, l’Univers. David Jou ha estat aquest matí qui ha obert les ponències que al llarg d’avui i demà tractaran a bastament la qüestió de la interrelació entre el cosmos, la ciència i la transcendència, tot cercant un diàleg i l’harmonia entre els discursos de la ciència i els de la fe religiosa.
Organitzades pel Bisbat d’Urgell i obertes a tota la ciutat de la Seu d’Urgell
Les Jornades de Teologia, organitzades per la Delegació d’Ensenyament del Bisbat d’Urgell, han resultat enguany un veritable èxit de convocatòria i han acollit més de 170 persones. Moltes d’elles són mestres i professors de religió, que a través d’aquestes sessions de treball poden millorar la seva formació permanent. Enguany, es lliurarà un certificat de participació per part de la mateixa Delegació d’Ensenyament i del Centre de Recursos Pedagògics de la Generalitat, que es pot incloure en el currículum professional dels assistents. Les Jornades se celebren a la Sala — Sant Domènec de la Seu d’Urgell, i són obertes al públic en general. En horari de matí i tarda, avui parlarà el catedràtic de fisica David Jou, i demà, ho farà el catedràtic de filosofia Francesc Torralba. David Jou tracta de les teories científiques sobre l’origen i el final del cosmos i de l’harmonia entre ciència i fe; i Francesc Torralba de la dispersió dels sabers i de la necessitat d’una cosmovisió i els limits de la ciència i la necessitat metafísica.
La mirada del científic i de l’home de fe
Aquestes jornades tenen com a objectiu reflexionar sobre el cosmos, el seu origen i la seva fi, sobre les relacions entre ciència i teologia en el present i en el futur. Es vol explicar que la mirada del científic no exclou ni treu legitimitat a la mirada del món que projecta l’home de fe. Són dues mirades complementàries i necessàries. La ciència és un camí d’accés al misteri de la realitat i, lluny de tancar l’home en el seu món, l’obre al Tot i li suscita admiració. En aquest sentit, el Bisbe d’Urgell, Mons Joan-Enric Vives, que ha presidit la inauguració de l’acte acadèmic aquest matí, ha posat en relleu que al llarg dels segles, grans homes de ciència han estat religiosos, com Gregor Mendel, autor de lleis botàniques reconegudes, i erntre nosaltres Almeda, Batallé, Via Boada i Nicolau, així com els jesuïtes de l’Observatori de l’Ebre i els professors de l’Institut Químic de Sarrià: “Es tracta d’investigar per tal de saber què recollir del món de la ciència en una recerca honrada de la veritat, de dialogar per aprofundir en les relacions amb Déu”. Mons. Vives també ha posat en relleu la vocació de les Jornades de Teologia d’obrir-se al públic seglar, per acostar el diàleg amb el transcendent — tothom que hi pugui estar interessat.
Per a més informació contacteu amb Mn. Josep Chisvert tel. 606501924. Podeu llegir aquesta reflexió del Delegat sobre les Jornades d’enguany.
