Visquem la Pasqua en aquest temps de sinodalitat, guiats per l’Esperit Sant Defensor, que engendra la comunió eclesial i ens fa caminar junts, els uns enriquits amb els dons dels altres, tots germans, tots complementaris i tots units. En aquest mes de maig, estem apressant-nos totes les Diòcesis –també la nostra- a acabar el treball sinodal i presentar-lo a la Conferència Episcopal perquè es faci una bella síntesi i s’aporti a la Santa Seu, a la Secretaria general del Sínode de Bisbes. “És magnífic el que el Senyor fa a favor nostre, amb quin goig ho celebrem!”, s’exclama el salmista (Sl 126,3). I cal agrair a l’Esperit Sant el que Ell va realitzant sense soroll, suaument, sense que ens n’adonem massa, i potser sense que li ho agraïm prou. És l’Esperit qui ens regala el gran do de la unitat de l’Església en comunió fraterna i evangelitzadora. El Fill i l’Esperit Sant tenen una missió conjunta, són distints però inseparables, i és l’Esperit qui ens uneix a Crist i ens fa viure en Ell (cf. Catecisme nn. 689-690).
A la pregària eucarística segona, el sacerdot prega el Pare: “Santifiqueu aquestes ofrenes fent que hi davalli el vostre Esperit, com la rosada, perquè es converteixin per a nosaltres en el Cos i en la Sang de Jesucrist, nostre Senyor”. I després de la consagració continua: “Us supliquem humilment que l’Esperit Sant uneixi en un sol cos els qui participem del Cos i de la Sang de Crist”. Són dues grans intervencions de l’Esperit Sant que transforma la matèria del pa i del vi –Ell que va actuar a l’inici del món i sosté la creació-, i transforma les persones, recreant la humanitat dividida i pecadora, en una Església santa i unida –com féu a Pentecostès-, que manifesta la caritat de Crist en el món.
Aquell Esperit creador que planava sobre les aigües, a l’inici del món, que va parlar-nos per les Escriptures santes, ja que Ell n’és l’autor principal (Catecisme n. 304), que va omplir la Verge Maria de gràcia i la cobrí com una ombra perquè engendrés el Fill de Déu, és el mateix Esperit que davallà en plenitud sobre Jesús al Jordà, i l’ungí (Crist vol dir l’Ungit per l’Esperit), el sostingué a la Creu i el ressuscità d’entre els morts. Aquest mateix Esperit que ha estat donat pel sagrament de l’orde als sacerdots, aquests el fan davallar sobre les ofrenes i les consagra perquè Jesús es faci realment present, i el puguem menjar per tenir vida eterna. I continua actuant perquè l’Església dels batejats en l’aigua i l’Esperit sigui enriquida de gràcies i conduïda en la unitat i la caritat.
Enguany, temps de Sínode, la Pentecosta ha de significar unió de la diversitat de llengües, per anunciar l’Evangeli. El que estava desunit, l’Esperit ho fa convergir en una unitat nova, respectuosa de la pluralitat. Cada eucaristia i cada acte de comunió entre els cristians, fa viva i present una unió d’amor i de reconciliació, que prové de Déu mateix. Estimem la unitat, demanem-la, patim per ella! No ens resignem mai a les divisions, les crítiques, les enemistats. La pluralitat, que és bona perquè manifesta la grandesa immensa de Déu i del seu amor, necessita convergir, per amor, en la unitat, el servei, l’entrega als membres més febles. Jesús pregà per aquesta unitat que tant significa per als cristians: “Que tots siguin u, perquè el món cregui que Vós m’heu enviat” (Jo 17,21). Veniu Esperit Sant, Esperit d’amor, Esperit de sinodalitat! Ajudeu-nos a viure en comunió i a superar les divisions! Uniu tots els cristians en un sol cos i en un sol esperit, perquè irradiem l’amor de Déu a tots i a tot arreu!