La Declaració Universal dels Drets Humans reconeix, en el seu article 16,3, diu que “la família és el nucli natural i fonamental de la societat”. No podem deixar de defensar-la i protegir-la, si no volem causar un dany irreparable a les nostres vides humanes i a les de les generacions que vindran. La família pertany al patrimoni de la humanitat. És un bé massa elevat perquè el tractem amb falsedats o mitges veritats. De fet, reconforta saber que a les enquestes sobre allò que més valorem els catalans, la família ve situada al capdamunt de tot. Nosaltres som un poble que estima els valors familiars, i ens dol de veure que es destrueixen els matrimonis o que no podem gaudir del goig dels infants o que els vells semblen no tenir el seu lloc en l’àmbit familiar…
¿No penseu que acceptant l’avortament com a un últim i extrem recurs, ens enganyem i faltem a les grans veritats de la vida, aquelles que la consciència de tota persona humana -no només la consciència de les persones religioses o dels cristians- valora i es creu obligada a respectar per damunt de tot? La parella o la dona que s’ha vist atrapada en greus problemes que l’han portada a l’avortament pot i ha de ser acollida, perdonada i fins respectada, en les seves concretes circumstàncies, però això no treu res a la fermesa amb què cal condemnar aquella acció i cal promoure una educació i una vida social que facin impossible que ningú es vegi mai abocat a realitzar o a col·laborar en cap avortament. No és una mania dels bisbes o dels catòlics, i hem de denunciar que es vulgui desqualificar així. És quelcom que ens afecta a tots: l’avortament en cap cas pot ser acceptat. I molt menys proposat com a salut reproductiva, o com a mitjà per a solucionar els problemes del desenvolupament.
Preocupa que es vagi estenent i afavorint una mentalitat contrària a la natalitat, de por demogràfica (“anti-life mentality“), amb un cert “imperialisme contraceptiu” sobre els matrimonis i que parla d’una falsa “salut reproductiva”, que acceptaria l’esterilització i fins l’avortament com a mitjans a ser utilitzats. Podem i hem d’estar a favor del respecte a la vida humana des de la seva concepció fins a la mort natural, i al mateix temps hem d’afavorir els canvis necessaris perquè la solidaritat econòmica i la justícia, a nivell concret i proper, i a nivell planetari, vagin estenent-se. No podem ser incoherents i estar a favor de la família i de tota persona humana, ni que tingui encara vida embrionària, i alhora no defensar també la dona, el seu desenvolupament i la conquesta dels seus drets socials. Cal un nou ordre internacional en molts aspectes, que reclamarà una reducció del nostre nivell de consumisme, educació de l’amor i la sexualitat, major solidaritat per promoure sempre la vida, ajudar les dones embarassades amb problemes i també donar suport a les dones que ja han avortat. La solidaritat és el nom nou de la pau. Una pau que passa per la solidaritat amb la dona i la família, amb fets i misericòrdia.
