«Ave, verum corpus natum de Maria Virgine, vere passum, immolatum, in cruce pro homine!». Amb aquestes paraules s’inicia un dels himnes eucarístics més famosos, atribuït al Papa Innocenci VIè., al segle XIV, i que bellament va musicar W. A. Mozart el 1791 per a la festa del Corpus. És una peça que es canta sovint i que ens fa lloar el veritable Cos, nascut de la Verge Maria, que va patir realment, i fou immolat a la creu pel llinatge humà. El Cos d’Aquell que esperem per Nadal i que ve entre nosaltres a cada Eucaristia! Sense Maria no hi hauria pogut haver redempció de tot el que és nostre, del que és humà. Sense Maria no hi hauria Nadal, ni preparació per al Nadal.
Som a l’Advent i celebrem un Any sacerdotal, no només dels sacerdots sinó de tot el poble de Déu, que estima i necessita els sacerdots, perquè el nodreixin amb la realitat misteriosa d’aquest “veritable Cos, nascut de la Verge Maria”. A través dels sacerdots, el Nadal serà comunió real amb el Crist Encarnat, que sofreix i s’immola per la humanitat. Com ens diu el Papa Benet XVI, “la relació entre la Verge Maria i els sacerdots està profundament arrelada en el misteri de l’Encarnació. Quan Déu va decidir fer-se home en el seu Fill, necessitava del ‘sí’ lliure d’una criatura seva… El ‘sí’ de Maria és la porta a través de la qual Déu ha pogut entrar en el món i fer-se home… Sacrifici, Sacerdoci i Encarnació van junts i Maria està al centre d’aquest misteri” (Àngelus 12.8.2009).
La solemnitat de la Immaculada Concepció ens porta a donar gràcies per aquell “sí”, aquell “fiat” generós i únic de Maria a la invitació de l’àngel: “Que es faci en mi, segons la teva paraula!” (Lc 1,38). I des d’aquell sí, estimem tots els sacerdots que han donat també el seu sí en resposta a la vocació, i especialment el dia de la seva ordenació sacerdotal. Un sí, que continuen donant cada dia, en cada lliurament de caritat pastoral, i sobretot en cada eucaristia, quan es fa veritat que cada sacerdot és “un do i un misteri”, un instrument de Crist perquè Ell pugui fer-se present enmig del seu poble com a Pa de Vida.
També tots nosaltres aprenem a acollir Jesús en l’acollida que Maria li donà amb tota la puresa de la seva vida fidel i plena d’amor, sense ombra ni corrupció de pecat. La Verge Maria, que ens continua proposant “feu tot el que Ell us digui” (Jo 2,5), ens ajuda a caminar amb nou impuls en aquest Advent que ens prepara per a la santedat i per al seguiment del Fill de Déu que arriba. L’Advent ens porta a refermar que el programa de vida eclesial, ja existeix. És el de sempre, recollit per l’Evangeli i la Tradició viva. Se centra, en definitiva, en Crist mateix, al qual cal conèixer, estimar i imitar, per viure en ell la vida trinitària i transformar amb ell la història humana (cf. Joan Pau II Novo mil. ineunte n. 29). La realització d’aquest programa d’un nou vigor de la vida cristiana ens el mostra Maria, passa per l’Eucaristia, i requereix dels sacerdots.
Nadal és a les portes. Preparem-lo amb la mirada fixa en la Verge Maria, la nostra Mare Immaculada, i encomanem els sacerdots i les vocacions sacerdotals tan imprescindibles per rebre el Crist. Enguany el Nadal ha de ser marià, eucarístic i sacerdotal.
