L’Arquebisbe d’Urgell i Copríncep d’Andorra ha presidit la Missa solemne de la Patrona del Principat, la Mare de Déu de Meritxell, al seu Santuari. A l’acte hi han assistit un gran nombre de fidels i pelegrins que hi han pujat a peu des de totes les Parròquies d’Andorra, que han omplert el temple de gom a gom, i una nodrida representació institucional. Han acompanyat els cants els Petits Cantaires lliures d’Andorra.
Han estat presents la Representant Personal del Copríncep Francés, M. I. Sra. Sylvie Hubac, i també el Representant Personal del Copríncep Episcopal, Mn. Josep M. Mauri i Prior, recentment estrenat en el seu càrrec; a més del Cap de Govern, el Síndic General, la major part dels Cònsols de les set parròquies i representants dels grups parlamentaris al Consell General. També les altres representacions institucionals i tots els sacerdots de les Valls, presidits per l’Arxiprest, i amb ells el nou Rector d’Encamp, Mn. Antoni Elvira.
Us adjuntem alguns fragments de l’homilia de Mons. Vives:
1.- Maria a les Escriptures. Neix avui l’aurora que ens indica l’arribada del Senyor, el sol de justícia, que il•lumina tot home i el salva.
2.- En aquesta diada us desitjo una gran alegria. Així ho he escrit en la meva salutació d’aquests dies.
La societat tecnològica ha aconseguit multiplicar les ocasions de plaer, però li resulta molt difícil engendrar l’alegria, perquè s’instal•la en la dinàmica del tenir i no de l’ésser. I en temps de grans crisis, com els actuals, sempre podrem trobar motius per a la incertesa, la tristesa o la por; contínuament n’hi haurà…
Sabem per experiència que la persona humana experimenta l’alegria quan es troba en harmonia amb la naturalesa; i sobretot l’experimenta en l’encontre, la participació i la comunió amb els altres. I encara amb major raó coneix l’alegria i la felicitat espirituals, quan el seu esperit entra en possessió de Déu, conegut i estimat com a Bé suprem i immutable.
Amb la protecció de la Mare de Déu de Meritxell, els Andorrans tenim moltes raons per a viure en la confiança i en la joia profundes.
3.- La festa nacional reviu i manté la consciència de la nostra pròpia identitat com a poble, que és el millor patrimoni col•lectiu, l’element bàsic de cohesió nacional, l’impuls vital de la comunitat i el garant de la seva permanència.
Com ens convé no perdre el sentit de festa i de festa de país!. En aquest dia, tots ens retrobem, tots ens felicitem i ens unim en família. Avui no treballem perquè volem gaudir del pelegrinatge, pujant a Meritxell, i volem gaudir de la família i dels dies bons de l’estiu que s’escolen…
La nostra festa nacional està associada a Meritxell com a expressió nuclear de les arrels cristianes del Principat d’Andorra. En els seus origens, el nostre País emergeix, a l’ombra de l’Església, com a realitat diferenciada de l’estructura territorial carolíngia. Per això, la diada de Meritxell constitueix l’expressió d’un dels elements configuradors de la nostra identitat nacional.
4.- La identitat andorrana s’ha afaiçonat en el decurs de segles amb l’experiència socialment compartida dels esdeveniments de la pròpia història i amb els valors específics que l’han informat.
Escau avui una referència al nostre clàssic “Manual Digest”, considerat pels seus glossadors més qualificats com la millor expressió de “l’essència de l’andorranitat” i “dels seus valors” , denominat fins i tot, com una mena de Bíblia d’Andorra .
És suficient un espigueig entre les seves màximes “per la conservació del estat de les Valls d’Andorra” (Llibre 6è.) per a reconèixer l’expressió de valors i regles de saviesa, que són referents ineluctables per enfrontar una crisi econòmica i ètica, de valors culturals i humans, com la que patim:
– l’ètica derivada del respecte de la llei de Déu (Màx. 3)
ANY de la FE.
Hem de fer acció de gràcies per dos grans esdeveniments que marquen el rostre de l’Església avui: els 50 anys passats des de l’obertura del Concili Vaticà II per voluntat del beat Joan XXIII (11.10.62) i els 20 anys des de la promulgació del Catecisme de l’Església Catòlica, llegat a l’Església pel beat Joan Pau II (11.10.92).
La gran majoria dels andorrans vam ser enriquits amb el gran do de la fe pel baptisme. Per això jo us animo que coneguem bé, millor del que coneixem fins ara, els continguts de la fe que professem i que els anunciem als qui potser ja no la viuen ni accepten en la seva totalitat. Continguts que estan formulats essencialment i de forma concisa i precisa, en les afirmacions del “credo” que cada diumenge proclamem a l’Eucaristia. Ens hi serà de gran ajuda el Catecisme de l’Església Catòlica.
Estimem el Senyor, agraïm ser fills del Pare del cel, i portar en nosaltres el do tan immens de l’Esperit Sant, que ens impulsa a estimar, assemblant-nos a Déu, i a donar la vida per aquesta fe rebuda gràcies a l’Església, Mare nostra, gràcies a tants cristians que ens han precedit “amb el senyal de la fe”. Agraïm la Maternitat de Maria, Mare de Meritxell, sobre el nostre Poble Andorrà. Sempre ens convé plantejar-nos si coneixem prou la fe transmesa. Tinguem present l’exhortació de St. Pere: “Estigueu sempre a punt per a donar una resposta a tothom qui us demani raó de la vostra esperança” (1Pe 3,15). Dol la debilitat de les conviccions de molts cristians i la dificultat per a viure i testimoniar amb coherència aquesta fe.
El missatge de Jesús és directe i clar, arriba a tota la gent. No obstant això, la seva traducció eclesial expressada en el Credo conté molts nivells culturals, filosòfics, lingüístics, històrics, que ho fan complex. Per això cal estudiar el Credo si es vol entendre bé la nostra fe. I alhora cal fer una tasca bona i exacta de «traducció». És el que pretenen els catecismes, tant el volum gran del Catecisme de l’Església Catòlica, com el seu Compendi, com els catecismes que els diversos episcopats del món han anat elaborant per ajudar els creients. “Sigui com sigui, resteu en diàleg amb la vostra fe! Heu de saber què creieu, heu de conèixer la fe com un músic coneix la seva partitura… a fi de poder resistir amb força i decisió els desafiaments i les temptacions del temps present” (Benet XVI, introducció al YouCat).
+Joan-Enric Vives
