Diada de Meritxell 2012

p9080087

L’Arquebisbe d’Urgell i Copríncep d’Andorra ha presidit la Missa solemne de la Patrona del Principat, la Mare de Déu de Meritxell, al seu Santuari. A l’acte hi han assistit un gran nombre de fidels i pelegrins que hi han pujat a peu des de totes les Parròquies d’Andorra, que han omplert el temple de gom a gom, i una nodrida representació institucional. Han acompanyat els cants els Petits Cantaires lliures d’Andorra.

Han estat presents la Representant Personal del Copríncep Francés, M. I. Sra. Sylvie Hubac, i també el Representant Personal del Copríncep Episcopal, Mn. Josep M. Mauri i Prior, recentment estrenat en el seu càrrec; a més del Cap de Govern, el Síndic General, la major part dels Cònsols de les set parròquies i representants dels grups parlamentaris al Consell General. També les altres representacions institucionals i tots els sacerdots de les Valls, presidits per l’Arxiprest, i amb ells el nou Rector d’Encamp, Mn. Antoni Elvira.

Mons. Joan-Enric Vives ha demanat a la Sra. Hubac que transmetés al Copríncep francés S.E. François Hollande “els nostres millors deistjos per a la seva persona i el seu treball,  i la nostra pregària a la Mare de Déu de Meritxell per una bona presidència i pel seu treball envers Andorra, per França, i per Europa i pel món sencer en moments dificils”. “Que Maria ens porti la prosperitat i la solidaritat internacional perquè la civilització sigui veritablement la civilització del humanisme, de la justícia, de la pau i de l’amor”.

Us adjuntem alguns fragments de l’homilia de Mons. Vives:

1.- Maria a les Escriptures. Neix avui l’aurora que ens indica l’arribada del Senyor, el sol de justícia, que il•lumina tot home i el salva.

Agraïm a Maria el seu sí decidit i generós que va fer possible que arribés la salvació a tot el món.

2.- En aquesta diada us desitjo una gran alegria. Així ho he escrit en la meva salutació d’aquests dies.

Sí que hi ha crisis econòmica i que la perspectiva no és tan positiva com voldríem per a moltes famílies. Però la solidaritat dels andorrans i l’interès de les Autoritats hi és, i que tots estem fent un gran esforç per a acomodar-nos a temps de feblesa econòmica.
Però estem en un moment històricament important per al nostre país i la seva obertura internacional i necessitem mantenir l’esperança i l’alegria, una alegria que signe real de la nostra esperança indefallent.
És tan central l’alegria en la vida d’un poble, que necessitem reflexionar i pregar per tal que ens sigui donada i que ens acompanyi sempre en els nostres projectes i activitats de tot l’any.
Ja que és un fruit de l’Esperit Sant (Ga 5,22), demanem-la com a gràcia, com a “captaires” que som, sempre mendicants davant Déu.

La societat tecnològica ha aconseguit multiplicar les ocasions de plaer, però li resulta molt difícil engendrar l’alegria, perquè s’instal•la en la dinàmica del tenir i no de l’ésser. I en temps de grans crisis, com els actuals, sempre podrem trobar motius per a la incertesa, la tristesa o la por; contínuament n’hi haurà…

Sabem per experiència que la persona humana experimenta l’alegria quan es troba en harmonia amb la naturalesa; i sobretot l’experimenta en l’encontre, la participació i la comunió amb els altres. I encara amb major raó coneix l’alegria i la felicitat espirituals, quan el seu esperit entra en possessió de Déu, conegut i estimat com a Bé suprem i immutable.

Amb la protecció de la Mare de Déu de Meritxell, els Andorrans tenim moltes raons per a viure en la confiança i en la joia profundes.

Des del Santuari de Meritxell, Ella vetlla per tots, i ens assegura que és Déu qui porta el curs de les nostres vides i de la història humana, i que la salva i la dirigeix pacientment vers el seu acompliment feliç.
Podem tenir esperança. De tot ens en sortirem si ens mantenim units, si no ens desanimem, si lluitem i som solidaris, i, sobretot, si mantenim vives les arrels cristianes que han marcat el nostre Poble Andorrà. Virtus, Unita, Fortior diu el nostre lema de país.

3.- La festa nacional reviu i manté la consciència de la nostra pròpia identitat com a poble, que és el millor patrimoni col•lectiu, l’element bàsic de cohesió nacional, l’impuls vital de la comunitat i el garant de la seva permanència.

Com ens convé no perdre el sentit de festa i de festa de país!. En aquest dia, tots ens retrobem, tots ens felicitem i ens unim en família. Avui no treballem perquè volem gaudir del pelegrinatge, pujant a Meritxell, i volem gaudir de la família i dels dies bons de l’estiu que s’escolen…

És la Mare del cel, la Llum del Migdia (això vol dir Meritxell), que ens aplega com a família i com a poble (família de famílies) i ens fa més bons a tots! Gaudim de la festa de Meritxell.

La nostra festa nacional està associada a Meritxell com a expressió nuclear de les arrels cristianes del Principat d’Andorra. En els seus origens, el nostre País emergeix, a l’ombra de l’Església, com a realitat diferenciada de l’estructura territorial carolíngia. Per això, la diada de Meritxell constitueix l’expressió d’un dels elements configuradors de la nostra identitat nacional.

4.- La identitat andorrana s’ha afaiçonat en el decurs de segles amb l’experiència socialment compartida dels esdeveniments de la pròpia història i amb els valors específics que l’han informat.

Escau avui una referència al nostre clàssic “Manual Digest”, considerat pels seus glossadors més qualificats com la millor expressió de “l’essència de l’andorranitat” i “dels seus valors” , denominat fins i tot, com una mena de Bíblia d’Andorra .

És una referència adient, particularment ara, perquè el “Manual Digest” és un llibre propiciat per una crisi i pensat per a fer-hi front des d’una consciència realista de la identitat andorrana i dels seus valors, i amb l’objectiu que la torrentada no arrenqui l’arbre de soca-rel, sinó que, com els joncs, “passada que ha la furia… tornan a alsar-se com de antes” (Màx. 40).

És suficient un espigueig entre les seves màximes “per la conservació del estat de les Valls d’Andorra” (Llibre 6è.) per a reconèixer l’expressió de valors i regles de saviesa, que són referents ineluctables per enfrontar una crisi econòmica i ètica, de valors culturals i humans, com la que patim:

– l’ètica derivada del respecte de la llei de Déu (Màx. 3)

– el respecte de la justícia com a implementació de la llei (Màx. 14)
– l’austeritat i rigor en la utilització dels recursos públics amb previsió del futur a fi de no perdre la possibilitat d’adoptar les mesures necessàries a cada moment (Màx.13)
– l’aprofitament dels recursos del País en ordre al seu bé comú (Màx. 24-25)
– el manteniment de la cohesió social (Màx. 19)
– la moderació prudent en el repartiment de les càrregues públiques (Màx. 29, 30 i 31)
– la protecció dels treballadors (Màx. 26)
– el foment a l’educació integral dels joves (Màx. 27)
– la prevenció de les diverses formes de corrupció (Màxs. 53-54)
– el manteniment de relacions exteriors harmonioses i equilibrades salvaguardant en tot cas la sobirania del Principat i les seves institucions (Màxs. 36 a 52).

ANY de la FE.

Estem a les portes d’un Any de la fe. Amb la Carta apostòlica de fa un any Porta fidei, el Sant Pare Benet XVI ha convocat un Any de la fe, que començarà l’11 d’octubre de 2012, 50è aniversari de l’obertura del Concili Vaticà II, i acabarà el 24 de novembre de 2013, solemnitat de Crist Rei.
No volem només recordar el Concili, sinó anar endavant i mirar el futur.
Per això és la fe el centre de l’atenció.
El Sant Pare vol posar en el centre de l’atenció eclesial el que, des de l’inici del seu pontificat, més li interessa: l’encontre amb Jesucrist i la bellesa de la fe en ell. I l’Església és molt conscient dels problemes que ha d’afrontar avui la fe i considera més actual que mai la pregunta que Jesús mateix va fer: “El Fill de l’home, quan vingui, trobarà fe a la terra?” (Lc 18,8).
Per això deia recentment el Papa, “si la fe no adquireix nova vitalitat, amb una convicció profunda i una força real gràcies a l’encontre amb Jesucrist, totes les altres reformes seran ineficaces” (Discurs de Nadal a la Cúria 22.12.2011), ja que la fe és el fonament de tot el que som i valorem més de nosaltres mateixos, de tot el que anunciem i vivim com a comunitat de creients, de tot el que realitzem pastoralment i de tot el que ajudem i servim el proïsme.

Hem de fer acció de gràcies per dos grans esdeveniments que marquen el rostre de l’Església avui: els 50 anys passats des de l’obertura del Concili Vaticà II per voluntat del beat Joan XXIII (11.10.62) i els 20 anys des de la promulgació del Catecisme de l’Església Catòlica, llegat a l’Església pel beat Joan Pau II (11.10.92).

La gran majoria dels andorrans vam ser enriquits amb el gran do de la fe pel baptisme. Per això jo us animo que coneguem bé, millor del que coneixem fins ara, els continguts de la fe que professem i que els anunciem als qui potser ja no la viuen ni accepten en la seva totalitat. Continguts que estan formulats essencialment i de forma concisa i precisa, en les afirmacions del “credo” que cada diumenge proclamem a l’Eucaristia. Ens hi serà de gran ajuda el Catecisme de l’Església Catòlica.

Estimem el Senyor, agraïm ser fills del Pare del cel, i portar en nosaltres el do tan immens de l’Esperit Sant, que ens impulsa a estimar, assemblant-nos a Déu, i a donar la vida per aquesta fe rebuda gràcies a l’Església, Mare nostra, gràcies a tants cristians que ens han precedit “amb el senyal de la fe”. Agraïm la Maternitat de Maria, Mare de Meritxell, sobre el nostre Poble Andorrà. Sempre ens convé plantejar-nos si coneixem prou la fe transmesa. Tinguem present l’exhortació de St. Pere: “Estigueu sempre a punt per a donar una resposta a tothom qui us demani raó de la vostra esperança” (1Pe 3,15). Dol la debilitat de les conviccions de molts cristians i la dificultat per a viure i testimoniar amb coherència aquesta fe.

El missatge de Jesús és directe i clar, arriba a tota la gent. No obstant això, la seva traducció eclesial expressada en el Credo conté molts nivells culturals, filosòfics, lingüístics, històrics, que ho fan complex. Per això cal estudiar el Credo si es vol entendre bé la nostra fe. I alhora cal fer una tasca bona i exacta de «traducció». És el que pretenen els catecismes, tant el volum gran del Catecisme de l’Església Catòlica, com el seu Compendi, com els catecismes que els diversos episcopats del món han anat elaborant per ajudar els creients. “Sigui com sigui, resteu en diàleg amb la vostra fe! Heu de saber què creieu, heu de conèixer la fe com un músic coneix la seva partitura… a fi de poder resistir amb força i decisió els desafiaments i les temptacions del temps present” (Benet XVI, introducció al YouCat).

+Joan-Enric Vives

Arquebisbe d’Urgell i Copríncep d’Andorra

p9080069p9080060

p9080065p9080076p9080092

Compartir