Hem iniciat l’Any Jubilar dedicat a l’esperança, un do preciós que Déu ha plantat en la seva Església i al món, i al cor de cada un de nosaltres. El Papa Francesc ha declarat “que el Jubileu ha de ser per a tots una ocasió per a revifar l’esperança”, així com una ocasió per a l’alegria i la renovació, una crida a deixar enrere les pors i les incerteses per abraçar la llum de Crist que ens guia cap a un futur ple de promeses. L’esperança no és un sentiment passatger ni una il·lusió humana. És una virtut teologal, arrelada en la fe en Déu. Com ens recorda St. Pau a la seva carta als Romans: “L’esperança no defrauda, perquè l’amor de Déu ha estat vessat en els nostres cors per l’Esperit Sant que ens ha estat donat” (5,5). Aquesta esperança ens sosté en les adversitats i ens dona força per continuar caminant, ja que sabem que no caminem sols. Déu camina amb nosaltres.
Els jubileus, en la tradició de l’Església, són temps especials de perdó, de reconciliació i de renovació espiritual. Aquest Any Jubilar de l’Esperança ens convida a reflexionar sobre la promesa de salvació que Déu ens fa i a renovar el nostre compromís de viure com a testimonis de l’esperança cristiana. És un temps per a obrir el cor als altres, especialment a aquells que viuen en la foscor de la desesperança: els malalts, els pobres, els qui pateixen soledat o alguna pèrdua. Que aquest any sigui un camí de proximitat i d’amor per portar consol i esperança a qui més ho necessita.
L’esperança cristiana és transformadora no és passiva; no és pensar que Déu ja resoldrà els nostres problemes mentre ens quedem quiets. Cal que sigui una esperança activa, que ens mou a ser protagonistes del canvi, col·laboradors del Regne de Déu que arriba, aquí i ara. Com diu el Papa Francesc: “L’esperança no ens fa mai immobilistes, sinó que ens empeny a fer camí”. Jesús ens convida a confiar en l’amor providencial del Pare. Ens diu: “No tingueu por, petit ramat, perquè el vostre Pare s’ha complagut a donar-vos el Regne” (Lc 12,32). Aquesta és la nostra esperança: saber que som fills i filles estimats de Déu i que el Regne de Déu ja és entre nosaltres.
En aquest any jubilar, estem cridats a ser testimonis de la llum, portadors d’esperança en aquest nostre món ferit per la incertesa, les violències i la divisió. La nostra esperança no és només per a nosaltres, sinó per a compartir-la. Cridats a ser llum enmig de les tenebres, sal de la terra i llevat en la massa. Que els nostres actes parlin més fort que les nostres paraules. Que la nostra vida reflecteixi l’esperança que proclamem. En els nostres gestos senzills d’amor i de servei, portem la llum de Crist al món.
Els grans sants i els “de la porta del costat” ens són models de l’esperança que estem cridats a fer possible, perquè s’abandonaren en mans de Déu i feren fructificar els talents rebuts. Mirem la Verge Maria, que és Mare d’esperança, perquè va dir “sí” al pla de Déu, amb confiança plena i abandó, i ens portarà a ser més fidels a Crist. Ella és el nostre model i guia. Que Maria ens ajudi a viure aquest Any Jubilar amb els ulls posats en Crist i el cor ple d’esperança, fent el que Ell ens digui. I deixem que l’esperança renovi les nostres vides, il·lumini els nostres camins i ens faci testimonis fidels de l’amor de Déu.