La festa de Crist Rei de l’Univers, celebrada l’últim diumenge del temps litúrgic, posa de manifest el reconeixement de Jesucrist com a sobirà i senyor de tota la creació. Instituïda pel Papa Pius XI el 1925, aquesta solemnitat no només vol exaltar Jesús com a rei, sinó també revelar el seu regnat caracteritzat per un amor humà i diví que transcendeix qualsevol domini terrenal. El regnat de Crist no es basa en el poder o la supremacia, sinó en l’amor, la compassió, i el servei als altres. A diferència de la concepció humana de la reialesa, sovint associada amb la dominació i l’autoritat, el regnat de Crist Rei es manifesta a través de l’entrega i el sacrifici, especialment exemplificat en la seva mort a la creu. Jesús afirmà davant Pilat que el seu regne “no és d’aquest món” (Jo 18,36), recordant-nos que el seu lideratge es fonamenta en la reconciliació i la redempció de la humanitat, no en el control polític. Aquest amor diví de Crist, manifestat en el seu Cor traspassat per la llança, simbolitza la seva profunda compassió per tota la humanitat.
L’encíclica Dilexit nos del Papa Francesc, publicada el passat 24 d’octubre, aprofundeix en el significat de l’amor humà i diví representat en el Cor de Jesucrist. En aquest document que “és la clau per a interpretar tot el Magisteri del Papa Francesc” (Bruno Forte), s’hi destaca que el Sagrat Cor és el símbol central per a entendre l’amor de Déu i la missió de l’Església. Francesc veu en el Cor de Crist una crida a renovar la devoció amb tendresa, servei, i passió missionera, inspirant els cristians a viure i transmetre una espiritualitat autèntica, basada en la caritat i la reconciliació. És “el símbol més eloqüent d’un Déu que és Amor” i que està sempre obert a acollir-nos, independentment de les nostres falles. Déu desitja transformar els nostres cors i fer-nos participar en la construcció d’una “civilització de l’amor” feta de justícia, pau i solidaritat.
Organitzada en cinc capítols, l’encíclica recorda que el culte al Sagrat Cor de Jesús inclou tant la devoció personal com la missió col·lectiva de l’Església per propagar l’amor de Déu. Parla de la importància del cor; dels gestos i les paraules de Jesús; d’un Cor que va estimar tant; d’un amor que dona de beure a la humanitat; i el cinquè l’amor per l’amor. Segons el Papa Francesc, aquesta devoció no és només individual, sinó que inclou un compromís social que fomenti la pau, la justícia, i la fraternitat. D’aquesta manera, la consagració al Cor de Jesús es converteix en una expressió de la missió eclesial per transformar el món i estendre el Regne de Déu, tal com van proposar altres papes en ensenyaments magisterials anteriors. Amb aquesta encíclica, el Papa Francesc vol ressaltar la importància de l’amor de Crist en una societat que, segons ell, sovint “ha perdut el cor” enmig de les tensions contemporànies com el consumisme i les desigualtats socials, les violències i les guerres, la indiferència i l’egoisme sense esperança.
La festa de Crist Rei ens invita a meditar sobre el destí final de la creació: l’eternitat amb Déu, on Jesús regnarà com a “Rei de Reis” i on es complirà la promesa de la redempció. Crist Rei no és un símbol de poder, sinó l’expressió definitiva d’un amor redemptor, capaç d’acollir i elevar tota la humanitat vers Déu.
