La nova edició de la Càtedra de Pensament Cristià es va celebrar el 4 de maig, presidit per l’Arquebisbe d’Urgell, i amb l’assistència de més de 80 persones, entre els que hi havia molts equips de pastoral de parròquies, laics compromesos, seglars interessants en aquesta temàtica, sacerdots, al Seminari Diocesà de La Seu d’Urgell. El tema d’enguany ha estat “Intel·ligència Artificial: Llums i ombres”, amb les ponències de la Dra. Rosa Maria Alsina, Professora associada de La Salle; el Dr. Ricard Mejía, Secretari de la Facultat de Filosofia de l’Ateneu Universitari Sant Pacià; i el Dr. Francesc Torralba, Director de la Càtedra de Pensament Cristià i Doctor en Filosofia i Teologia per la Universitat de Barcelona.
En la seva intervenció durant el discurs de benvinguda l’Arquebisbe i Copríncep, Mons. Joan-Enric Vives, va donar la benvinguda als assistents i ponents, destacant el recent pelegrinatge a Roma amb els seminaristes del Seminari Major Interdiocesà. En el marc del 750è aniversari de la mort de Sant Tomàs d’Aquino, va relacionar les “cuestiones Quodlibetales” amb el tema de la 21a Càtedra de Pensament Cristià: la Intel·ligència Artificial (IA), que és una realitat present en la vida quotidiana, malgrat el gran desconcert i analfabetisme que hi ha entorn seu. Tot i que reconeix que la Jornada no donarà un coneixement expert en la matèria, destaca la importància de prendre consciència i entendre aquesta nova realitat. Mons. Vives posà l’èmfasi en les “llums” de la IA, com s’ha vist durant la pandèmia del COVID-19 amb els avanços en vacunes i la lluita contra l’aïllament d’aquelles persones que o bé estaven hospitalitzades o bé familiars que no convivien en el mateix nucli familiar. No obstant això, cridà a la prudència, ja que, com tota tecnologia emergent, la IA té ombres tant tècniques com antropològiques, i és crucial que actuï de manera responsable i respectuosa amb els valors fonamentals. En aquest sentit, l’Arquebisbe cità els valors del missatge per la Jornada Mundial de la Pau 2024 del Papa Francesc com a guia: “inclusió, transparència, seguretat, equitat, privacitat i responsabilitat”. Clogué la benvinguda destacant la necessitat d’establir organismes mundials que vetllin per la pau i tinguin capacitat d’agència per concretar una legislació que salvaguardi els drets humans fonamentals davant aquesta transformació.
Després de l’acte inaugural es van oferir perspectives essencials sobre la intel·ligència artificial permetent una comprensió holística; no només des d’una perspectiva tecnològica, sinó també social i ètica.
“¿De què parlem quan parlem d’intel·ligència artificial? Estat de la qüestió”, a càrrec de la Dra. Rosa Maria Alsina, va oferir una anàlisi aprofundida sobre els conceptes fonamentals i els últims desenvolupaments en el camp de la IA establint una base teòrica sòlida desglossant les diverses definicions de la IA i la seva evolució en el temps, els principals components i paradigmes, incloent-hi les xarxes neuronals, l’aprenentatge automàtic i l’aprenentatge profund. Alsina posa de manifest que els algorismes de la intel·ligència artificial (IA) no tenen consciència ni lliure albir, sinó que operen segons models de llenguatge i patrons apresos de les dades, distanciant-se notablement de la comprensió humana i del lliure albir. Aquests algorismes, tot i les millores constants, no són conscients ni tenen pensament propi; simplement generen respostes basades en les dades amb què s’han entrenat. En resposta a la creixent preocupació ètica i social al voltant de la IA, destacada també pel Papa Francesc i anomenada primer per l’Arquebisbe, Alsina també va demanar la creació d’organismes ètics i una regulació legislativa per supervisar-la i establir límits clars en relació amb la llibertat i la percepció de la realitat. Tot i això, reconeixent la importància de la IA per millorar la vida quotidiana, per Alsina és crucial entendre els seus límits i possibilitats per fomentar un ús responsable i això només es pot fer impulsant un diàleg públic ampli i una legislació que reconegui la seva potencialitat i marqui un camí cap a un ús més ètic i responsable de la tecnologia.
Després d’una aturada, la Càtedra va continuar amb la ponència del Dr. Ricard Mejía “Implicacions socials, econòmiques i polítiques de la intel·ligència artificial” on parlà de la profunda transformació social i econòmica que hem patit arrel de les noves tecnologies amb especial atenció a la IA. Per Mejía, hem de prestar especial atenció a la IA ara que les noves generacions són nadius digitals que experimenten la seva socialització en l’àmbit virtual, ens trobem que avui en dia les xarxes socialitzen, culturitzen i polititzen els éssers humans, exigint més responsabilitat ètica i política a través del nou àmbit virtual. Respecte les conseqüències sociopolítiques de la IA per als sistemes polítics, i en especial al democràtic, Mejía exposa que la IA no és neutral sinó que té un caràcter ambivalent i polivalent doncs “existeix una dimensió política en la producció i l’ús de l’anomenada IA”, com diu el Papa Francesc, pel que requereix d’un enfocament crític i el foment d’una consciencia i una formació ètica sobre el seu ús i també sobre aquells que són dissenyadors ja que d’això depèn els escenaris als que ens enfrontem. A través de la dicotomia si la IA ens fa més lliures o més esclaus, explicà com, per una banda, és una oportunitat per considerar un sistema polític participatiu i discrepant amb el règim en el poder sent un espai revolucionari digital en contraposició amb un espai públic ultra controlat; però també ens pot endinsar en allò que s’anomena “neuropolítica” on la IA és una eina que serveix als interessos polítics de règims populistes i autoritaris influint en la ciutadana mitjançant l’ús de tècniques de manipulació emocional.
Aquesta possibilitat la relaciona amb el cas de “Neuralink”, desenvolupat per Elon Musk, on la simbiosi home-màquina desencadena no solament preocupacions ètiques sobre l’abús, la privacitat i la seguretat, sinó consideracions sobre la pèrdua d’autonomia personal de l’usuari (neurohacking o brain hacking). A mètode de conclusió, Mejía advocà per un realisme teòric i pràctic de la IA però sense oblidar la nostra vulnerabilitat i llençà al aire la pregunta sobre cap on volem dirigir a la IA; cap un escenari utòpic on la IA ens fa servei per crear una societat més democràtica, justa i equitativa o bé cap un escenari distòpic que implica una visió antihumanista de trencament que porta al escenari tràgic d’una societat de la vigilància.
Després del dinar, el Dr. Francesc Torralba seguí amb la darrera ponència: “Ètica de la intel·ligència artificial a la llum de l’Evangeli” fent un discerniment ètic on els textos de l’Evangeli inspiren com hem d’abordar i afrontar la nova realitat que és la qüestió de la IA. Vivim una disrupció tecnològica exponencial, ens trobem en una situació històrica on hi ha un desenvolupament tecnològic vertiginós (nanotecnologies, robòtica, biotecnologies…) que afecta a diferents àmbits de la nostra vida (social, educatiu, sanitari, etc.), pel que és imprescindible fer una reflexió sobre com es reubiquen els actors i processos habituals en cadascun d’aquests àmbits. En els darrers anys, explica Torralba, ens trobem en una situació d’asincronia difícil de resoldre, on hi ha un desajust entre el ritme de desenvolupament tecnològic i el ritme de la reflexió ètica i de l’articulació jurídica en un marc legislatiu produint-se buits legals i situacions d’incertesa tan a nivell regional com a nivell global. Davant d’aquesta situació, on la societat es polaritza entre tecnofòbics i tecnofílics, Torralba proposà una solució en que les noves tecnologies s’emmirallin en cinc principis ètics basats en l’Evangeli: (1) equitat en la implementació i en els algoritmes per no generar discriminacions, (2) han de servir i afavorir als grups més vulnerables, (3) el seu ús ha de preservar la intimitat de les persones doncs és un dret fonamental, (4) ha d’haver-hi transparència respecte els criteris que regulen els algoritmes, i (5) han de ser veraces per a que puguem discernir la veritat de la mentida.
La Jornada es clogué per un torn de diàleg i preguntes dels assistents i el resum-cloenda de l’Arquebisbe d’Urgell agraint als ponents les seves propostes i aportacions i als presents l’assistència.
