Des del dia 18 i fins al 25 de gener estem celebrant la Setmana de Pregària per la Unitat dels Cristians, que ha complert ja més d’un segle, des del primer Octavari per la unitat de l’Església (1908). Una història bella de reconciliació, unitat i acostament fratern entre totes les Esglésies i comunitats que tenim el Crist per Déu i Senyor, i compartim un mateix baptisme i un mateix Pare. El Consell Pontifici per a la promoció de la unitat dels cristians i la Comissió Fe i Constitució del Consell Mundial d’Esglésies han proposat com a lema del 2018 el text de l’Èxode: “La vostra dreta, Senyor, és forta i gloriosa” (15,6), que vol ajudar-nos a buscar la unitat durant tot l’any, i no només en aquests dies. Es tracta de pregar junts, conèixer-nos millor, i apropar-nos tots més a Crist, perquè ens concedeixi el do de la unitat que Ell va demanar ardentment al Cenacle: “Que tots siguin u. Com Vós, Pare, esteu en mi i jo en Vós, que també ells estiguin en nosaltres, perquè el món cregui que Vós m’heu enviat” (Jo 17,21).
Els materials per a la Setmana de Pregària per la Unitat d’aquest any han estat preparats per les Esglésies del Carib. La història del cristianisme en aquesta regió del món té una paradoxa. D’una banda, la Bíblia va ser utilitzada pels colonitzadors per justificar la subjugació dels habitants indígenes d’aquestes terres, juntament amb altres que van ser portats de l’Àfrica, l’Índia i la Xina. Molts van ser exterminats, esclavitzats i sotmesos a condicions de treball injustes. D’altra banda, la Bíblia es va tornar una font de consol i d’alliberament per a molts que patien de la mà dels colonitzadors. Avui dia la Bíblia segueix essent una font de consol i alliberament que continua inspirant els cristians del Carib per a fer front a les condicions que posen en perill la dignitat i la qualitat de la vida. Mentre cauen cadenes d’esclavitud, nous llaços d’amor i comunió emergeixen en la família humana i expressen la unitat per la qual els cristians preguem. Podem veure l’actuació de la dreta de Déu en l’acabament de l’esclavitud. Aquesta és una experiència unificadora de l’acció salvadora de Déu que dóna llibertat. Per aquest motiu és apropiada l’elecció del cant de Moisès i Maria (Ex 15,1-21) com a tema per a aquesta Setmana 2018, ja que és un cant de victòria sobre l’opressió.
Quina esperança poden oferir els cristians? És trist que la divisió dels cristians sigui un antitestimoni que fa difícil poder transmetre esperança. En canvi, quan els cristians ens esforcem per la unitat, en un món marcat pels conflictes, oferim un signe de reconciliació. Quan ens neguem a entrar en una lògica de privilegis i a devaluar els altres, donem testimoni de la pau del regne de Déu que el món necessita, la qual porta guarició i consol als afligits per la violència. Quan estem units, ens tornem més plenament la presència de Crist en el món, amb més capacitat per sentir, escoltar i respondre. D’aquesta manera, en comptes d’augmentar el volum de la discòrdia, ens fem més capaços d’escoltar i, en conseqüència, de discernir les veus que necessiten ajuda. Amb els cristians del Carib, invoquem aquests dies l’Esperit Sant perquè abrusi els nostres cors mentre preguem per la unitat de l’Església. Que uneixi els seus servents amb el llaç de la unitat i ens renovi.