La Visita pastoral del Bisbe a les Parròquies permet descobrir que el Regne de Déu que Jesucrist anunciava, i que recapitularà a la fi del món, va germinant entre nosaltres, misteriosament. Va arribant en el cor del món, de les persones, dels pobres i els petits, de l’Església que l’acull, l’anuncia i el fa present, realitzant-lo. Perquè Jesucrist, el Rei de l’univers, no està inactiu sinó que és el primer i el més interessat que l’amor, la justícia i la pau, distintius del Regne, es vagin obrint pas, amb força. Per això Jesús ensenyava: “Amb el Regne de Déu passa com quan un home sembra el gra a la terra. De nit i de dia, mentre ell dorm o està llevat, la llavor germina i creix, sense que ell sàpiga com. La terra, tota sola, produeix primer els brins, després les espigues, i finalment el blat granat dintre les espigues” (Mc 4,26-28).
La recent Visita Pastoral a Andorra la Vella em dóna peu per a compartir amb tota la Diòcesi allò que més de fons he volgut manifestar a tots els qui he anat “visitant” en nom del Senyor a través d’encontres d’acostament i de coneixença; els moments intensos de fe i de pregària, de comunió eclesial; els interrogants que alguns han aprofitat per a plantejar-me; i l’amor compartit amb tantes persones i les sofrences acollides, que jo he dut a la meva oració. Al llarg de la Visita he mirat de fer calar 4 prioritats en tots els qui m’escoltaven:
1. Cuidar la vida espiritual d’unió amb Crist per l’Esperit Sant que ens ha estat donat pel baptisme i la confirmació. Això demana intensificar la participació a l’Eucaristia dominical, i si es pot a l’Eucaristia entre setmana, així com reservar temps per a la lectura de la Paraula de Déu, per trobar moments per a l’oració personal i comunitària, per rebre el sagrament de la penitència, i per saber trobar moments de bona lectura i de recés.
2. Estimar la família, vivint l’amor i l’obertura a la vida, i cuidant que els llaços incomparables que uneixen la nostres llars no es desvirtuïn. Pregària i acció perquè les famílies per la gràcia divina siguin portades a la santedat. Que cadascú miri de testimoniar amb sacrificis i amb fets concrets, que n’és d’important la família per a l’ésser humà i la societat. Atenció als qui en cada família tenen major necessitat de salut, treball, consol i companyia.
3. Viure la solidaritat, i fomentar la generositat i la gratuïtat. En els moments actuals de crisi econòmica, però també de crisi de valors, convé recordar-nos dels qui passen major necessitat i saber compartir del que tenim i som perquè els altres puguin créixer i anar endavant. Generositat envers els qui sofreixen aquí i arreu, donant-los amor, temps i diners, compartint recursos. Amb la solidaritat més gran de totes: la de la fe anunciada perquè d’altres també arribin a la veritat, que és el Crist.
4. I encara, donar testimoni de les nostres conviccions i de la nostra esperança. Sense por ni vergonya, amb valentia, anunciar-li al nostre món tan secularitzat i egoista, que val la pena creure en Jesucrist, que tenim una esperança que va més enllà d’aquest món, i que en darrer terme, l’amor és el que venç el món i el que dóna l’autèntica felicitat que no acabarà mai.
Unit amb tots vosaltres, celebrant la joiosa festa de Jesucrist Rei de tot el món, que clou l’any litúrgic, clamem amb fe: “Pare, que vingui el vostre Regne!” (Lc 11,2), “Veniu Senyor Jesús!” (Ap 22,20).