Durant les dues darreres setmanes he realitzat la Visita Pastoral a la Parròquia de St. Esteve d’Andorra la Vella, i ha estat novament un moment intens de vida eclesial per a tots. Sempre que el Bisbe “visita” una Comunitat cristiana s’esdevé un moment de gràcia, tant si és de molts dies -com a Andorra la Vella- com si és més breu per a les Confirmacions i la trobada amb els sacerdots, o amb els grups de la Parròquia, o per a una reunió o trobada. Sempre és moment de gràcia, perquè en la persona del bisbe ens està “visitant” el Crist mateix. Hem de demanar a l’Esperit Sant que ens faci el do de veure-ho i de viure-ho així.
El Directori sobre el ministeri pastoral dels Bisbes ho explica bé en els nn. 220-224: “La Visita pastoral és una de les maneres peculiars que té el Bisbe de trobar-se amb el clergat i els fidels del Poble de Déu, per tal de conèixer-los i dirigir-los, d’animar-los a viure la fe i la vida cristiana, i alhora conèixer de prop i considerar atentament les estructures i les accions pastorals. L’ànima de la Visita pastoral és la caritat pastoral, la seva finalitat, la d’encaminar la vida de l’Església per al millor bé de les comunitats i de les institucions“. És una actualització de l’acompanyament que els Apòstols sempre han fet envers les comunitats i els fidels cristians. Sigui amb cartes, sigui amb enviats (o “nuncis”), sigui anant-hi ells personalment, els Bisbes, successors dels Apòstols, han realitzat sempre un acompanyament de la vida de l’Església. Ser Bisbe, en aquest sentit, és unir, anar al davant, ajudar, estimular i corregir per al millor seguiment del Crist amb fidelitat amorosa a l’Evangeli i a la Tradició de l’Església. Ell ha de portar en el seu cor tots els anhels i necessitats dels fidels i de tots els homes que Crist li ha confiat, en virtut del sagrament de l’episcopat.
És per això que el trobament amb el Bisbe fet en nom del Crist, el Bon Pastor, és un esdeveniment ple de gràcia, que forja la unitat en la caritat de l’Església, i és una ocasió magnífica de donar estímul, consol i gràcies als agents de l’Evangeli. Més enllà d’una obligació (cf. CDC cànon 396), ajuda a conèixer de prop les dificultats de l’evangelització i de l’apostolat, permet avaluar la programació pastoral i arribar al cor dels germans; animant i convocant els fidels a una renovada i decidida acció pastoral evangelitzadora. Més que no pas una “inspecció”, cal considerar la visita com una ajuda als sacerdots, als religiosos que viuen i treballen en aquella Parròquia i a tots els fidels.
Els cristians creiem en un Déu que “ha visitat el seu poble i l’ha redimit” (Lc 1,68) en la persona del seu Fill, Jesucrist, el Salvador, el Bon Pastor. Sempre tindrà molt de sentit per a nosaltres qualsevol “visita” feta per amor a una altra persona. Quan un cristià visita un germà, és portador de gràcia i de benedicció per allà on passa en missió i per a aquells que troba: “Quan entreu en una casa, digueu primer: ‘Pau en aquesta casa.’ Si allí hi ha algú que n’és digne, la pau que li desitgeu reposarà damunt d’ell; si no, tornarà a vosaltres” (Lc10,5-6). I això es realitza de forma més plena amb el Bisbe, que és el representant del Crist a la seva Diòcesi. Valorem, doncs, totes les visites que el Bisbe fa a les comarques i parròquies, als sacerdots i als fidels, i acollim-la amb fe, oració i disponibilitat ja que ell “ve en nom del Senyor!” (Lc 13,35).
