La celebració pasqual és la festa mare de totes les festes cristianes. Per això anomenem “pasqua setmanal” l’Eucaristia dominical. Convé, per tant, que ens fixem en els elements que configuren la celebració principal, la Vetlla Pasqual, per aprendre el que són totes les Vetlles cristianes, i totes les Festes i Eucaristies. És el que rumiarem en aquests articles durant el temps pasqual perquè siguin elements que marquin la nostra vivència de la fe.
La nit santa de Pasqua, VETLLEM i PREGUEM PER PARTICIPAR DE LA VICTÒRIA DE Crist sobre la mort i per viure amb Ell, en Déu. No podem dormir ni estar distrets. Necessitem “esperar” l’Espòs de l’Església que arriba, Vencedor de la mort i dels “inferns”, de tots els inferns, que no se li han pogut resistir, ja que Ell és la Vida que venç tota mort i tot mal. No podem dormir avui. L’esperem a Ell que està viu. “Mira sóc a la porta i truco; si algú escolta la meva veu i obre la porta, entraré a casa seva i menjaré amb ell i ell amb mi!” (Ap 3,20). I descobrim així que tota vida cristiana és vetlla, espera, desig de l’alba, atenció al qui arriba ple de Llum, ja que “Ell és la Llum del món” (Jo 8,12).
La nit de la Vetlla pasqual s’encén i es beneeix el FOC NOU, que crema tot el que és antic, que uneix al seu voltant i dóna escalf als desesperançats que fan camí sense llum. I amb aquest foc encenem el CIRI PASQUAL. Tot el que era vell, caduc, pecat… ho cremem, i ens deixem renovar per els flames d’una llum nova i d’un foc nou. També marquem el ciri pasqual: “Crist, ahir i avui, principi i fi, alfa i omega; d’Ell són els temps i els segles, a Ell la glòria i el poder per tota l’eternitat”. És el dia primer de la nova creació, el dia “vuitè” de la creació divina. “Avui és el dia en què ha obrat el Senyor; alegrem-nos i celebrem-lo!” (Sl 117,24). Tot comença amb la Resurrecció del Crist, i tot porta a la seva plenitud. Des d’Ell comptem la nostra vida, el temps, l’esperança… Li demanem a Déu que beneeixi l’avui nostre i els nostres temps, perquè condueixin la humanitat cap a la seva plenitud en Crist.
I amb els ciris encesos aclamem el Crist dient que lloem el Senyor, que és llum. I entrem al temple EN PROCESSÓ, escampant la llum de Crist que portem a les mans, il·luminant al voltant nostre: “Vosaltres sou la sal de la terra, vosaltres sou la llum del món” (Mt 5,13-14). L’Església Mare ens aplega en processó, com a poble, per fer camí junts, aplegats de totes les races, pobles i nacions, ja que SOM EL POBLE DE DÉU, que guiat per la Llum de Crist i pels seus ministres, camina. Ens ajudem en el camí i en cridem molts, asseguts als marges de la vida i a les perifèries, perquè com el cec Bartimeu, s’ajuntin a nosaltres, tot dient-los: “ànim, aixeca’t, que et crida” el Senyor! (Mc 10,49).
L’inici de la Vetlla Pasqual, el lucernari, ens fa copsar que som un poble que ha estat il·luminat per Crist mateix, un poble unit i sant, que viu la comunió dels sants, i que dóna testimoni de la fe amb el seu amor, des dels carismes i dons que l’Esperit li regala. La Vetlla viscuda ens posa en el camí de l’alegria per la llum de Crist que ens guia i ens habita, i ens fa cantar la lloança del qui és Llum i Foc, i que ha ressuscitat d’entre els morts per no morir ja mai més.
