El missatge del Papa Francesc per a la VIIIª Jornada Mundial dels Pobres que avui se celebra, està centrat en la importància de la pregària dels pobres. Inspirant-se en el llibre de l’Eclesiàstic (21,5), reflexiona sobre com la pregària dels més vulnerables arriba fins a Déu i subratlla que aquesta pregària és especialment valuosa perquè ve de qui pateix. En aquest any dedicat a la pregària, i com a preparació per al Jubileu de 2025, el Papa anima els creients a unir-se en pregària amb els pobres i a escoltar-ne el seu clam.1
El missatge també ressalta que la preocupació per les necessitats materials i espirituals dels pobres és essencial per a la comunitat cristiana. Francesc lamenta la violència i les injustícies que generen nova pobresa, i posa en relleu que els cristians hem de ser instruments de la solidaritat de Déu per a la promoció dels pobres, sense descuidar la seva vida espiritual. La pregària és autèntica quan es tradueix en actes concrets de caritat i suport als necessitats.
La pregària dels pobres és vehicle de connexió amb Déu, ja que els més necessitats són testimonis privilegiats de la fe. És un acte de confiança que transcendeix les dificultats materials i es converteix en una expressió pura de fe i esperança. Segons el Papa, els pobres ens recorden la dimensió espiritual que sovint es perd en la vida moderna, centrada en les possessions materials. Aquesta pregària dels més desafavorits és humil però sincera, i té un valor especial als ulls de Déu. Ells demanen força, pau i esperança, i això ens ensenya que la pregària no és només una petició de béns tangibles, sinó un camí per trobar sentit, dignitat i proximitat amb Déu.
Això requerirà un cor humil, que tingui la valentia de convertir-se en captaire. Un cor disposat a reconèixer-se pobre i necessitat. L’humil no té res a presumir i res no pretén, sap que no pot comptar amb ell mateix, però creu fermament que pot apel·lar a l’amor misericordiós de Déu, davant del qual està com el fill pròdig que torna a casa penedit per rebre l’abraçada del pare (cf. Lc 15,11-24). La humilitat genera la confiança que Déu mai no ens abandonarà ni ens deixarà sense resposta.
Escoltem aquesta crida dels pobres i, en conseqüència, actuem amb solidaritat. Aquesta pregària ens anima a comprometre’ns en accions concretes que millorin la seva situació. Per a un cristià, la solidaritat amb els pobres significa més que fer simplement una donació o ajudar puntualment; és una crida a viure en comunió amb els qui pateixen. La solidaritat implica reconèixer els pobres com a germans i germanes, part de la mateixa família humana i, com diu l’Evangeli, són “els preferits de Déu.” Cal entendre les seves necessitats, compartir les seves càrregues i treballar activament per transformar les estructures que perpetuen la vulnerabilitat. A la pràctica, aquesta solidaritat es tradueix en accions concretes, com donar temps, escoltar, oferir suport emocional i advocar per la justícia social i la dignitat de cada persona. També inclou viure amb més senzillesa i compartir més amb els qui tenen menys. No només ajudar els pobres, sinó aprendre d’ells i deixar que els valors evangèlics de compassió i de justícia guiïn el nostre dia a dia, ja que “tot allò que fèieu a cadascun d’aquests germans meus més petits, a mi m’ho fèieu” (Mt 25,40).
