Aquest diumenge el Papa Francesc clausura solemnement a Roma l’Any jubilar de la misericòrdia, tal com ho vam fer a les Diòcesis d’arreu del món diumenge passat. Però hem d’afirmar ben rotundament que no es tanca pas cap porta, ja que la Porta gran i immensa de l’Amor de Déu que és Jesucrist, resta sempre oberta, com el seu Sagrat Cor, sempre obert des de la Creu per “misericordiar”, acollir, rentar, perdonar, guarir, amorosir ferides i salvar-nos, per ressuscitar-nos amb Ell a una nova vida de la gràcia i de l’amor ardent de l’Esperit. Jesús sempre és la Porta, que resta oberta, disponible, propera… Així mateix l’Església, Cos de Crist, sempre resta portadora per tots els segles d’aquest perdó misericordiós de Crist a la humanitat. I en l’Església, els bisbes i els sacerdots, de forma sacramental hem rebut un ministeri/servei de reconciliació, de perdó i de pau per a tots els fidels i per a la humanitat sencera. Som ambaixadors de la reconciliació que tant necessita el nostre món. Jesucrist és el Salvador que ens redimeix i ens envia a ser misericordiosos amb tothom, especialment sortir a l’encontre dels pobres i viure l’amor amb obres i de veritat. Pastoral de la misericòrdia i de la proximitat envers els qui sofreixen.
El lema proposat durant tot l’any jubilar “Misericordiosos com el Pare” (Lc 6,36) no pot quedar en un eslògan, sinó que ha de ser un compromís de vida. No es tracta d’un lema enginyós, sinó que és la Paraula de Vida de l’Evangeli que dóna llum a la nostra existència, un compromís, ja que la perfecció és l’amor misericordiós: ser perfectes com el Pare vol dir ser compassius.
I el Papa Francesc en una suggeridora catequesi (21.9.2016) es preguntava: ¿Podem estimar com estima Déu i ser misericordiosos com Ell? Si mirem la història de la salvació, veiem que tota la revelació de Déu és un incessant i inesgotable amor pels homes. Déu és com un pare o com una mare que estima amb un amor infinit i el vessa amb abundància sobre tota criatura. La mort de Jesús a la creu és la culminació de la història d’amor de Déu amb la humanitat. Un amor talment gran que només Déu ho pot realitzar. És evident que, relacionat amb aquest amor que no té mesura, el nostre amor sempre serà imperfecte. Però, quan Jesús ens demana ser misericordiosos com el Pare, no pensa en la quantitat! Ell demana als seus deixebles convertir-se en signe, canals, testimonis de la seva misericòrdia. I l’Església no pot deixar de ser sagrament de la misericòrdia de Déu en el món, en tots els temps i envers tota la humanitat. Tot cristià, per tant, està cridat a ser testimoni de la misericòrdia, i això succeeix en el camí a la santedat.
Ser misericordiosos significa “perdonar” i “donar”. La misericòrdia s’expressa sobretot en el perdó. De fet, és el perdó el pilar que sosté la vida de la comunitat cristiana, perquè en ella es manifesta la gratuïtat de l’amor amb el qual Déu ens ha estimat primer. El cristià ha de perdonar! Perquè ha estat perdonat. I Jesús ens indica també un segon pilar: “donar”. Ell ens ensenya la gran veritat: «Doneu, i Déu us donarà […] Tal com mesureu, sereu mesurats» (Lc 6,38). Déu dóna molt per sobre dels nostres mèrits, però serà encara més generós amb els qui aquí a la terra seran generosos. L’amor misericordiós és per això l’únic camí que cal seguir. La Porta de la misericòrdia queda oberta!