L’11 d’octubre passat, amb la publicació de la Carta Apostòlica La porta de la fe (“Porta fidei”) el Sant Pare Benet XVI ha convocat tota l’Església Catòlica a celebrar un Any de la fe, des de l’11 d’octubre de l’any vinent -50è. aniversari de l’obertura del Concili Vaticà II- fins al 24 de novembre del 2013, solemnitat de Jesucrist Rei de l’Univers.
El Sant Pare constata que «els continguts essencials que des de fa segles constitueixen el patrimoni de tots els creients tenen necessitat d’ésser confirmats, compresos i aprofundits de manera sempre nova, amb la finalitat de donar un testimoni coherent en condicions històriques diferents de les del passat» (n. 4), i és per això que cal «un compromís eclesial més convençut en favor d’una nova evangelització per redescobrir la joia de creure i tornar a trobar l’entusiasme de comunicar la fe» (n. 7).
El Servent de Déu Pau VIè., el 1967, poc després d’haver-se acabat el Concili, ja tingué una iniciativa semblant. Ara, a mig segle de l’inici d’aquell gran esdeveniment eclesial, Benet XVI està convençut que l’acolliment correcte del missatge conciliar pot ser «una gran força per a la renovació sempre necessària de l’Església» (n. 5). Perquè l’Església, tot i ser santa en ella mateixa, ens abraça tots nosaltres amb el nostre pecat, i per tant està necessitada de purificació. En aquest sentit, vol que l’Any de la fe sigui una crida renovada a convertir-nos al Senyor i al seu Evangeli, a fi que «la fe que actua per l’amor» (Ga 5,6) esdevingui «un nou criteri de pensament i d’acció que canvia tota la vida de l’home» (n. 6).
En aquest inici del tercer mil•lenni, quan el món es transforma tan ràpidament, l’Any de la fe ens convidarà a intensificar la nostra reflexió sobre la fe,per tal que la «nostra adhesió a l’Evangeli sigui més conscient i vigorosa» (n. 8), i així puguem ser més capaços de transmetre’l eficaçment a les generacions futures amb un testimoniatge més creïble.
No es tracta només d’entendre millor els continguts de la fe cristiana, sinó sobretot d’aprofundir la nostra experiència de fe com obertura confiada a Déu, que ens crida a la comunió amb Ell i, en Ell, entre nosaltres. El nostre creure com a cristians és sempre un acte personal, però alhora és sempre un creure en l’Església i amb l’Església, que és per a nosaltres la primera i fonamental “porta de la fe” que ens revela Crist i ens introdueix en el Misteri de Déu.
Agraïm el do de la fe que ens fou infós amb el Baptisme, per pura gràcia divina. I preparem ja des d’ara aquest Any de la fe perquè sigui per a tots nosaltres un estímul a fixar millor la mirada en Jesús, «el capdavanter de la fe i el qui la porta a plenitud» (He 12,2) i a creure confiadament en Ell per la gràcia de l’Esperit Sant que ens el revela. Demanem també a Déu que, amb una fe enrobustida i plena d’obres de caritat, ens ajudi a viure amb més generositat i profunditat com a cristians, cadascun segons el propi estat de vida i la vocació rebuda, i donant testimoni amb alegria i acció de gràcies.