“En el vostre tracte, sigueu amables amb tothom, de cara a conquerir-los per a Jesucrist i guanyar-los per al Cel. Quan estigueu enutjades o enfadades no reprengueu ningú, perquè la reprensió en aquest acte és inútil, ni fa bon efecte, ni és causa d’esmena en cap persona. Sé de certa persona, que quan té motiu d’estar disgustada ho mira bé, ho considera i llavors parla més fluixet i tendrament als mateixos domèstics i als qui li donen motiu de disgust o enuig. Això és filles meves, sobreposar-se, saber governar i ser superior a si mateix.
“Sigueu humils de cor, no només de paraules; ja sabeu que Jesucrist va venir al món, per corregir i detestar la supèrbia, ensenyant la humilitat amb els seus actes. No són humils les persones que a cada pas es diuen miserables, pecadores. Sigueu amants de la santa pobresa i no busqueu comoditats, ni menjars exquisits; si us els donen, preneu-los sense témer faltar a la pobresa. Estimeu els menyspreus, sense buscar-los ni voler-los; sinó prenent-los de la manera que vinguin, per amor a Jesús. Convé repassar el cor per veure si alimenta alguna afecció desordenada, i si la trobeu, exposeu els seus plecs al Pare Director espiritual, perquè no avançarà en la santedat la qui no ho faci així. No tingueu gelosies ni enveges; si alguna té aquestes passions, que en porti examen particular fins a veure’s corregida. Cada dia, sense rutina i amb fe ardent, abans d’anar-vos-en a dormir, pregunteu-vos: ¿podries avui, presentar-te davant Déu? Quan arriba l’examen de la nit sempre em pregunto si he acomplert bé tots els meus actes; si no és així, en tinc una pena. Si ho he sabut ordenar bé, en sento consolació i em sembla que Déu n’està content. Procurem guardar la presència de Déu que en la pregària hàgim aconseguit; en tot lloc i distribució, tenir Déu present. Així, a les classes, treball, cuina, refectori, rebedor; sempre, sempre, tenir Déu present. Oh, que formosa és la pràctica de la presència de Déu i com eleva totes les nostres obres!
“No seré del món; les meves forces, el meu benestar, tota la meva vida sacrificaré al servei del meu Déu en la persona dels pobrets malalts, dels desvalguts, dels infants, i si convé procurar-los els ajuts corporals, cuidaré d’ells com una mare afectuosa; donar-los vida santa i moralitat, desenvolupant les seves facultats morals; ensenyar-los la nostra religió sacrosanta, instruir-los, fer-los bons cristians i donar a Déu moltes ànimes, això faré jo fins arribar al sacrifici. Procuraré i practicaré, Déu meu, les virtuts religioses: el silenci, la caritat amb les meves germanes, el sacrifici, la puntualitat, la santa pobresa; seré casta como un àngel, donaré a Déu la meva llibertat, tot el meu ésser. Vós, Senyor, em donareu gràcia per a ser-vos esposa fidel, que us estimi molt i us serveixi en la persona dels malalts desvalguts. Vós, en canvi, al seu dia em direu: ‘Entra, perquè vaig estar malalt i em socorregueres; entra, perquè la teva llàntia sempre cremà'”.
Des d’avui li diem: Beata Anna Maria Janer, pregueu per nosaltres!
