Jesús va confiar la difusió de l’anunci d’aquest amor als seus apòstols després de la Resurrecció, i els apòstols, transformats interiorment el dia de Pentecostès pel poder de l’Esperit Sant, van començar a donar testimoni del Senyor mort ressuscitat. Després l’Església ha seguit aquesta mateixa missió, que constitueix, per a tots els creients, un compromís permanent al qual no es pot renunciar. Hem de pregar molt perquè Déu rejoveneixi les nostres missions, i susciti nous missioners plens de l’amor de Crist i de la seva Paraula. Ells anunciaran amb paraules i sobretot amb el seu propi testimoniatge de vida aquesta fe que han rebut. Ja sigui lluny o ja sigui novament entre nosaltres, les Esglésies d’antiga tradició cristiana. Perquè avui, a Occident sobretot, estem vivint un temps de silenci de Déu, d’eclipsi de Déu, amb una gran intolerància envers tot el que significa el cristianisme. I molts cristians sofreixen persecució. El Parlament Europeu s’ha interessat recentment per la llibertat religiosa, per la intolerància i la persecució dels cristians al món. Vivim temps que reclamen fermesa de tots i que tornem a sembrar, amb coratge martirial; que tornem a predicar, a il•luminar les consciències amb la veritat de l’Evangeli… Missió als de lluny i missió als de prop, complementàries.
A finals de l’any 2010, el Sant Pare Benet XVI ens va regalar a tots els cristians un text molt profund i suggerent sobre “la Paraula del Senyor” (Verbum Domini) en la vida i en la missió de l’Església. A la seva tercera part, se subratlla el deure de tots els cristians d’anunciar la Paraula de Déu en el món en el qual viuen i treballen. En el primer capítol, “La missió de l’Església: anunciar la Paraula de Déu al món“, s’assenyala que l’Església està orientada vers el primer anunci, “ad gentes“, a aquells que encara no coneixen el Verb, la Paraula de Déu, però també a aquells que han estat batejats però que necessiten una nova evangelització per tal de redescobrir la Paraula.
El Domund ens estimula a perseverar en l’oració fervorosa pels fruits de les missions arreu del món i l’ajuda als missioners, perquè es difonguin l’amor i la veritat del Crist. Però alhora, sempre ens manté atents al compromís decidit per difondre la fe i l’amor de Déu als nostres contemporanis, sempre amb l’esperança que canta el salmista: “Els qui sembraven amb llàgrimes als ulls, criden de goig a la sega. Sortien a sembrar tot plorant, emportant-se la llavor; i tornaran cantant d’alegria duent a coll les seves garbes” (Sl 125,6).