Continuem comentant la recent Instrucció Pastoral de la Conferència Episcopal Espanyola “Església, servidora dels pobres“ (abril 2015).
A la segona part, el document assenyala 4 factors que expliquen la situació de crisi econòmica i social actual :
1. El primer d’ells és la negació de la primacia de l’ésser humà que es recolza en la dignitat que Déu li atorga.
2. El segon és el domini del que és immediat i tècnic en la cultura actual. Avui el primer lloc l’ocupa l’exterior, l’immediat, el visible, la rapidesa. La tècnica sembla ser la raó última de tot el que ens envolta i el seu desenvolupament es presenta com la panacea per a resoldre tots els mals de la persona.
3. El model social centrat en l’economia és el tercer factor que explica aquesta situació de crisi: la bombolla immobiliària, l’excessiu endeutament, la manca de regulació i supervisió dels mercats han ocasionat una època de recessió, i l’única solució presentada és la lògica del creixement, com si “més” fos igual a “millor”.
4. Finalment, en quart lloc, trobem, com a conseqüència de la lògica del creixement, una certa idolatria dels mercats, quan en realitat, l’activitat econòmica, per si sola, no pot resoldre tots els problemes socials; la seva recta ordenació al bé comú és incumbència, sobretot, de la comunitat política, que no ha d’eludir la seva responsabilitat.
La tercera part de la Instrucció “Església, servidora dels pobres” és una explicació dels principis de la Doctrina Social de l’Església que il·luminen la realitat i poden ajudar a la solució d’aquests greus problemes:
· El primer d’ells és la primacia de la dignitat de la persona, i en economia ha de significar que el model de desenvolupament ha de posar al centre la persona; altrament, es genera injustícia i exclusió.
· Els béns tenen una dimensió social i una destinació universal. L’acumulació en poques mans és una greu injustícia, ja que la propietat privada està orientada al bé comú. Els béns han d’arribar a tots de forma equitativa, segons els principis de la justícia i de la caritat.
· Un altre principi: la solidaritat i l’equilibri entre drets i deures. La solidaritat és l’afany ferm i perseverant pel bé comú, pel bé de tots i de cada un. I la convivència implica que els drets d’uns generen deures en altres i que els drets economicosocials no poden realitzar-se si tothom i cadascú no col·laborem i acceptem les càrregues que ens corresponen.
· El principi de subsidiarietat assenyala les funcions i responsabilitats que corresponen a les persones individuals en el desenvolupament de la societat, a través de comunitats i associacions d’ordre familiar, educatiu, cultural, etc. Això permet un just equilibri entre l’esfera pública i la privada, reclamant el suport de l’Estat a les organitzacions intermèdies i el foment de la seva participació en la vida social.
· Finalment, entre els principis de la Doctrina Social s’assenyala el dret a un treball digne i estable que permeti la integració i la cohesió social, per la qual cosa, tota política econòmica ha d’estar al servei del treball digne.