El proper dimarts és la gran i joiosa festa de la Immaculada Concepció de la Verge Maria, el triomf de la puresa i la innocència en el món. I enguany, a causa de la pandèmia, s’hi ha traslladat el Dia del Seminari 2020, quan preguem i ajudem el Seminari diocesà. La Immaculada ens porta a donar gràcies per aquell “sí”, aquell “fiat” generós i únic de Maria: “Que es faci en mi, segons la teva paraula!” (Lc 1,38). I des d’aquell sí, estimem tots els seminaristes i els sacerdots que donen també el seu sí en resposta a la vocació, i especialment el diuen el dia de la seva ordenació sacerdotal. Un sí per a cada dia, per a cada lliurament de caritat pastoral, i sobretot per a cada eucaristia, quan es fa veritat que cada sacerdot és “un do i un misteri” (St. Joan Pau II), un instrument de Crist perquè Ell pugui fer-se present enmig del seu poble i el pugui acompanyar. Podem aprendre a acollir millor Jesús en l’acollida que Maria li donà amb tota la puresa de la seva vida fidel i plena d’amor, sense ombra de pecat. La Verge Maria continua proposant “feu tot el que Ell us digui” (Jo 2,5), i ens ajuda a caminar amb nou impuls en aquest Advent que ens prepara per a un seguiment més fidel del Fill de Déu que arriba.
Sota el lema “Pastors missioners”, acudim a la Verge Immaculada perquè les nostres Diòcesis no manquin dels servidors de Jesucrist, plens de l’amor de Déu, que el facin conèixer amb el seu testimoni valent i coherent, que prediquin l’Evangeli a un món temptat d’indiferència. Cal que sostinguem el Seminari, que és el cor de la Diòcesi, amb totes les forces del nostre interès i generositat. Déu ens ho recompensarà! Adonem-nos que ells seran els “pastors” i alhora els “missioners” que tant necessitem i que es formen inicialment amb un temps de discipulat i de configuració amb Crist en la comunitat apostòlica del Seminari, i posteriorment continuen en formació permanent, com apòstols del Senyor, en totes les etapes de la vida sacerdotal, en la joventut i primers anys de ministeri, com després en la maduresa, i en l’ancianitat, ja que els sacerdots estan cridats a donar exemple de lliurament a Déu i als germans en totes les etapes de la seva vida.
El Dia del Seminari també ens recorda que hem de presentar de nou la vida com a “vocació” (cf. Papa Francesc “Christus Vivit”, “Crist Viu” cap. 8). Déu ens vol per a alguna cosa més que per ser feliços sols, rics i egoistes; que la vida es viu de veritat donant-la, regalant-la, posant-la al servei del nostre proïsme, a exemple de Jesús. Potser a causa de la pandèmia que sofrim, ens hem adonat una mica més que també els sacerdots són “essencials” en la societat.
Que el Dia del Seminari sigui una jornada compromesa de petició humil i confiada. Sense oració no hi haurà vocacions, no s’escoltarà la veu de Déu que crida, no creixerà l’Església, ni els deixebles evangelitzadors. Sense oració no hi haurà formació dels pastors ni discerniment evangèlic. Sense oració, l’Esperit Sant que actuà en Maria, no podria actuar ara i donar-nos els amics de l’Espòs que tant necessitem. Quan Crist insisteix en la necessitat d’una evangelització universal i, fent notar la manca de treballadors, envia els apòstols, paradoxalment no demana activitat sinó pregària: “Pregueu a l’Amo dels sembrats, que hi enviï més segadors” (Lc 10,2).
