Aquestes trobades mundials foren instituïdes per Joan Pau II, amb motiu de l’Any Internacional de la Família de 1994 i es convoquen cada 3 anys. Fins ara han tingut lloc a Roma (1994 i 2000), Rio de Janeiro (1997), Manila (2003), València (2006), Mèxic (2009) i Milà (2012). La propera ja s’ha anunciat que serà el 2015 a Filadèlfia (USA). Sempre s’hi celebra un Congrés teològico-pastoral, amb ponències i testimonis, així com un encontre festiu i testimonial de les famílies catòliques, i una solemne celebració Eucarística de clausura. Organitzen la Jornada el Pontifici Consell per a la Família i la Diòcesi elegida, i cada trobada té un tema de treball. El d´aquesta VIIª Jornada Mundial celebrada a Milà ha estat “La família: el treball i la festa”.
Al darrere de tot hi ha el convenciment del Papa Benet XVI, que “és urgent transformar el món, a partir de famílies unides, felices i ben fonamentades en la Fe que eduquin en els principals valors de la vida i afrontin el futur amb confiança”. La família “com a primera escola de vida i de Fe, i com ‘església domèstica’, està cridada a educar les noves generacions en els valors humans i cristians per tal que, orientant la seva vida segons el model de Crist, forgin en elles una personalitat harmònica. La família és, en definitiva, el lloc originari de la transmissió de la fe, el bressol de la vida cristiana.
La trobada «amb» les famílies i «per a» la família esdevé un joiós anunci del que creu i viu l’Església. Cal disponibilitat per acollir i testimoniar l’«Evangeli de la família». Ens hem de convèncer que no hi haurà futur de la humanitat sense la família. En especial els joves, per aprendre els valors que donen sentit a l’existència, necessiten néixer i créixer en aquesta comunitat de vida i d’amor que Déu mateix va voler per a l’home i per a la dona.
La Trobada mundial de Milà ha estat una eloqüent «epifania» de la família, va dir el Papa, que es va manifestar en la varietat de les seves expressions, però també en la unicitat de la seva identitat substancial: la d’una comunió d’amor, fundada en el matrimoni i cridada a ser santuari de la vida, petita Església, cèl•lula de la societat. Des de Milà es va llançar a tot el món un missatge d’esperança, fundat en experiències viscudes: és possible i joiós, fa molt feliç, encara que sigui comprometedor, viure l’amor fidel, «per sempre», obert a la vida; és possible participar com a famílies en la missió de l’Església i en la construcció de la societat. Hem de demanar que, gràcies a l’ajuda de Déu i a la protecció especial de la Verge Maria, la Reina de la família, l’experiència viscuda a Milà ha de ser portadora de fruits abundants en el camí de l’Església, i ha de significar una crida vers una atenció creixent a la causa de la família, que és la causa mateixa de l’home i de la civilització.