He participat recentment amb altres Bisbes de la Coordinadora de les Conferències Episcopals en suport de l’Església a Terra Santa. Per un mandat exprés de la Santa Seu, aquests Bisbes ens reunim cada mes de gener a Terra Santa, concentrant-nos en la pregària, el pelegrinatge i la persuasió, amb l’objectiu d’actuar en solidaritat amb la comunitat cristiana de Terra Santa, ja que aquesta experimenta fortes pressions polítiques i socioeconòmiques.
Ara, hem pogut “veure” la realitat de Gaza, Hebron, de la Vall de Cremisan i els assentaments amb confiscació de terres. I hem estat a Betlem i altres llocs on es treballa amb amor enmig de molt sofriment, provocacions i desconeixença mútua, amb violències i humiliacions, però també amb esperança, treball de servei i compromís pel diàleg i la pau.
Hem vist les tràgiques conseqüències del fracàs de la política nacional i internacional per a aconseguir la pau. L’actual conflicte amenaça la dignitat de Palestins i Israelians, però sobretot el compromís amb els pobres ens urgeix a donar suport a les persones que pateixen especialment a Gaza, on hem pogut estar. Allà la situació és un desastre causat per l’home, un escàndol desconcertant, una injustícia que demana a la humanitat una solució, degut a les terribles conseqüències de la immensa destrucció causada per la guerra de l’estiu passat. Desenes de milers de famílies no tenen un habitatge adequat; el bloqueig continu impedeix la reconstrucció i contribueix dramàticament a la desesperació, crea nivells intolerables d’atur i empeny les persones senzilles cap a la pobresa més extrema. Tot i la devastació, l’esperança és viva a Gaza. Hem vist famílies que reconstrueixen les seves vides amb determinació. Hem vist una petita comunitat cristiana amb una fe enorme. Hem admirat la tenacitat de molts voluntaris. Hem visitat l’escola “Sagrada Família”, on Musulmans i Cristians estudien i juguen junts en harmonia. I aviat seran canonitzades dues religioses palestines, que palesen que la santedat sorgeix també en aquella Església. Per això, després del fracàs de les negociacions i la consegüent violència del 2014, convidem urgentment els poders públics a ser creatius, a trobar nous enfocaments, per a construir ponts i no murs.
És bo tenir present el recent Discurs del Papa Francesc davant el Cos Diplomàtic quan diu : «El meu pensament es dirigeix, sobretot, a l’Orient Mitjà, començant per l’estimada terra de Jesús, que he tingut l’alegria de visitar el passat mes de maig i a la qual no ens cansarem mai de desitjar la pau. Així ho vam fer, amb extraordinària intensitat, al costat del llavors President israelià, i el President palestí, amb l’esperança ferma que es puguin reprendre les negociacions entre les dues parts, perquè cessi la violència i s’assoleixi una solució que permeti, tant al poble Palestí com a l’Israelià, viure finalment en pau, dins d’unes fronteres clarament establertes i reconegudes internacionalment, de manera que “la solució de dos Estats” es faci efectiva.» El camí de la pau exigeix el respecte dels drets humans d’Israelians i Palestins, i la nostra pregària alimenta l’esperança que fa possible la pau.