En els propers dies s’obrirà el termini d’inscripció dels alumnes a les escoles, i serà també el moment oportú per a apuntar-se a la classe de Religió. L’ensenyament de la religió catòlica forma part de la història de l’educació a Catalunya. La legislació actual, encertadament, reconeix el dret fonamental a l’educació religiosa, i per això ofereix la possibilitat de cursar aquesta matèria o de no fer-ho, respectant així la lliure decisió dels pares i mares dels infants i joves que, com sabem, són els primers i principals responsables de l’educació de llurs fills. Cal vetllar doncs, perquè aquest ensenyament de la religió sigui ofertat en totes les escoles com una opció lliure, evitant qualsevol tipus de discriminació als alumnes que decideixen cursar-la.
La classe de religió és impartida avui per un conjunt de professionals (mestres o llicenciats) que l’Església Catòlica proposa a l’administració educativa per tal que exerceixin aquesta missió. Els nostres mestres de religió tenen una reconeguda preparació intel•lectual i una competència pedagògica, formant-se permanentment, igual que seus companys del claustre.
També els materials pedagògics que s’utilitzen a la classe de religió que les editorials han tingut cura en preparar estan al nivell que exigeix aquesta matèria curricular.
La dimensió religiosa és intrínseca al fet cultural, i a casa nostra aquest fet, des de les seves arrels, està amarat de cristianisme. A més, aquesta dimensió contribueix a la formació global de la persona i permet transformar els coneixements que s’adquireixen a l’escola, en saviesa per a tota la vida.
Fa pocs mesos, Benet XVI escrivia una carta als mestres de religió en la qual, entre altres coses, els deia: “Gràcies a l’ensenyament de la religió catòlica, l’escola i la societat s’enriqueixen amb veritables laboratoris de cultura i d’humanitat, en els quals, desxifrant l’aportació significativa del cristianisme, es capacita la persona per a descobrir el bé i per a créixer en la responsabilitat, per a buscar l’intercanvi afinant el sentit crític i per a recórrer als dons del passat de manera que es pugui comprendre millor el present i projectar-se conscientment cap el futur”.
Catalunya ha estat sempre una societat pionera en la promoció de l’ensenyament integral ben fet. En el si de l’Església, noms com Josep de Calassanç, Joaquima de Vedruna o Enric d’Ossó destaquen per la seva preocupació per l’ensenyament dels infants i joves. També en l’àmbit civil, el nostre país és capdavanter en iniciatives pedagògiques i en grans mestres, molts d’ells de profundes conviccions cristianes.
La generació actual té el repte d’aixecar el llistó de l’educació de les noves generacions en una època d’urgència educativa com la nostra, i per això cal sumar i no restar. La classe de religió és un bon element en la suma de la cultura i la humanitat dels infants que estan preparant-se per a ser els protagonistes dels propers decennis.
Mn. Norbert Miracle,
Delegat d’ensenyament de l’Arquebisbat de Tarragona.
