En iniciar el camí quaresmal vers la Pasqua i acollint el Missatge que ens ha enviat enguany el Sant Pare Francesc, sobre el servei de la caritat fraterna, ens convé als batejats que ens reconeixem pecadors, recordar que hem de practicar la caritat a fons: “Sobretot estimeu-vos de debò entre vosaltres, perquè l’amor esborra una multitud de pecats” (1Pe 4,8). ¿I si ens proposem de veritat renovar la nostra caritat, viscuda, concreta i real, seguint les petjades de Crist? Ell sempre ens testimonia en l’Evangeli d’aquest primer diumenge que la vida cristiana és lluita contra el mal, que ens hem de deixar enfortir per Ell si volem vèncer les temptacions diabòliques que ens trobarem en el camí de l’amor real. I ens proposa: “Convertiu-vos i creieu en la bona nova” (Mc 1,15), que equival al que proclamarem en el diumenge VIè. de Pasqua: “El meu manament és que us estimeu els uns als altres tal com jo us he estimat. Ningú no té un amor més gran que el qui dóna la vida pels seus amics” (Jo 15,12-13). L’amor vencerà. La Creu fou l’acte d’amor més gran del Senyor, que va marcar tota la història de la humanitat. “Ell tot morint destruïa la nostra mort i ressuscitant ens ha tornat la vida”, cantem en el prefaci I de Pasqua. I en aquest temps dramàtic de pandèmia es fa encara més viva l’esperança en la vida plena que ens porta Jesús Ressuscitat, vida feta de plenitud d’amor pur i etern.
Visquem una Quaresma de caritat, estimant els de prop, però tenint cura dels qui es troben en condicions de patiment, abandonament o angoixa, i sembrant llavors de caritat fraterna en el món, perquè donin fruit. Des de la matriu cristiana, és fonamental tenir presents els continguts “sobre la fraternitat i l’amistat social”, de l’encíclica del Papa Francesc “Fratelli tutti” (Germans tots), que invita a estimar-nos entre tots, més enllà del marc geogràfic i cultural propi. A l’encíclica es repensa la dimensió universal de la doctrina evangèlica sobre l’amor fratern, es reflexiona sobre un nou somni de fraternitat, tot abaixant-se pel germà i aprofundint la paràbola del Bon Samarità (Lc 10,25-37). Així mateix, el passat dia 4 de febrer va tenir lloc la Primera Jornada Internacional de la Fraternitat Humana, declarada per unanimitat a l’Assemblea General de les Nacions Unides el 21 de desembre de 2020. El Papa Francesc, amb el Gran imam Ahmad Al-Tayyeb, i el Secretari general de l’ONU, António Guterres, van llençar una crida a tota la humanitat per construir un present de pau, a través de la trobada amb l’altre. Aquesta Jornada celebrada cada any, renovarà idees i visions per al creixement de la fraternitat universal. Enmig de l’individualisme galopant en què estàvem instal·lats, la pandèmia ha ajudat a fer renéixer el desig autèntic de fraternitat i de solidaritat perdurables.
El Papa Francesc remarca que “avui la fraternitat és la nova frontera de la humanitat. La fraternitat humana, per sobre de països o de religions, és el desafiament del nostre segle. És respectant les nostres cultures i tradicions diferents, les nostres ciutadanies diferents, com es construeix la fraternitat”. Perquè “o som germans, o ens destruïm”, no hi ha temps per a la indiferència. La triple crisi sanitària, econòmica i ecològica que sacseja el planeta només pot superar-se treballant junts i estimant-nos. És el desafiament dels nostres temps. En el nostre camí vers la Pasqua, el més fonamental és valorar que cada persona és un rostre diferent de la mateixa humanitat que Déu estima.
