Vivim en un món ferit que afronta grans desafiaments: conflictes armats, crisi climàtica, desigualtats econòmiques i socials, i un creixent sentiment de desconnexió espiritual i de fort individualisme. En aquest context cultural, l’esperança cristiana es presenta com un antídot davant el desànim i la desesperació. És la força que sosté els creients a l’hora d’enfrontar-se a les injustícies i al sofriment, sabent que Déu està actuant en la història. El Jubileu de 2025 es una oportunitat única per a la comunitat cristiana de renovar la seva fe, aprofundir en els seus compromisos i reviure amb intensitat l’esperança cristiana.
Perquè l’esperança cristiana no és una idea abstracta ni un simple desig de millors temps, sinó una virtut teologal arrelada en la fe i l’amor. És la confiança en les promeses de Déu, especialment en la promesa de la resurrecció i la vida eterna amb Crist, que dona sentit al caminar i al sofrir. Aquesta esperança es basa en un fet històric central: la resurrecció de Jesús. Per als cristians, la resurrecció no és només un esdeveniment passat, sinó una realitat viva que transforma la vida present i apunta cap al futur gloriós de tots en Crist. És la certesa que, malgrat les dificultats del present, el pla de Déu per a la humanitat és un pla de salvació i de vida plena.
El Jubileu de 2025 ens convida a deixar enrere la desesperança i el pessimisme, per confiar en la bondat de Déu, que mai no abandona els seus fills. La conversió veritable és el retorn a la confiança radical en el Déu que salva. Així, l’esperança no és una actitud passiva, sinó un compromís actiu amb la fe. En paraules del papa Francesc, “l’esperança cristiana no és una utopia, sinó una promesa que es fonamenta en la fidelitat de Déu”.
L’Església, en aquest Jubileu de 2025, té la missió de proclamar amb força que l’esperança no és una evasió de la realitat, sinó una resposta concreta davant els mals del món. Els cristians estem cridats a “ser testimonis d’esperança”, amb accions concretes de solidaritat, justícia i pau. La construcció d’un món més fratern i just es converteix en una manifestació de l’esperança viva que es recolza en la promesa del Regne de Déu.
El Jubileu, que s’ha convocat sota el lema “Pelegrins d’esperança”, és una oportunitat per a redescobrir aquesta dimensió d’alliberament i perdó. Temps per a reconèixer que l’esperança no és només individual, sinó comunitària. Tota l’Església es posa en camí, unida en la pregària i l’acció, per testimoniar davant el món que l’esperança en Crist és l’autèntica font de vida.
L’esperança cristiana té la seva culminació en la promesa de la vida eterna. El Jubileu és un recordatori que la vida terrenal és un camí, una peregrinació cap a la plenitud de la vida amb Déu. La vida eterna és una realitat que ja comença aquí i ara, en la comunió amb Crist i amb els altres. Aquesta esperança en la vida eterna dona sentit a les nostres accions presents, ens invita a viure amb un sentit profund de responsabilitat i amor cap al proïsme, sabent que cada acció, per petita que sigui, té un valor etern. L’esperança transforma el cor i el món, i ens impulsa a viure amb alegria, sabent que la nostra destinació final és la comunió plena amb Déu.
