El Seminari Diocesà d’Urgell ha acollit el dimecres 30 i també ho farà el dijous 31 d’agost, a La Seu d’Urgell, les Jornades de Teologia que organitza cada final d’estiu la Delegació d’Ensenyament del Bisbat d’Urgell, presidida per l’Arquebisbe d’Urgell, Mons. Joan-Enric Vives, i amb una nodrida assistència de laics vinculats amb la pastoral de l’educació, la catequesi, de l’assistència social, de sacerdots i professors i mestres de religió, que han superat els 120 inscrits.
El tema escollit ha estat: “Què ens fa humans? Neurociències i Teologia”, que ha estat desenvolupat pel Dr. Jaume Duran, metge, director general d’una fundació sanitària al Mollet i pel Dr. en Teologia i Filosofia i Coordinador de les Jornades de Teologia, Francesc Torralba.
El Delegat d’Ensenyament, Mn. Pepe Chisvert, ha fet la introducció a les Jornades agraint la gran assistència, i donant al Dr. Torralba un sentit condol per la mort en accident del seu fill, recentment ocorreguda. Després l’Arquebisbe Joan-Enric ha obert les jornades posant un punt de reflexió, traslladant el dol de la família de la diòcesi d’Urgell, a la família Torralba- Del Blanco, assenyalant la importància de sentir l’escalf humà en moments difícils com ho és la pèrdua d’un fill. Mons Vives ha assenyalat que la humanitat és gloriosa, té gestos i accions molt grans d’amor i de progrés. La humanitat ha anat progressant i dominant la Terra tal i com tal en el mandat del Senyor “sigueu fecunds i domineu la terra”, però no d’una manera dèspota sinó amb un domini d’ordenar-la i continuar l’obra de Déu posant ordre.
Ha explicat que, en les Jornades, partint de la visió de les neurociències es pretén identificar els punts de trobada amb la visió de l’antropologia cristiana, que l’església segueix amb atenció les alegries i esperances, les pors, i les acompanya fent-les seves; volent posar la persona humana i les qüestions que tenen a veure amb la persona humana en el centre.
A les Jornades d’enguany, es tractava de descobrir què és la persona humana. En aquest sentit ha citat a Sant Pau: “ens diu que som esperit, ànima i cos”. I en la divisió tradicional sempre s’ha dit som cos i ànima, però això té sentit avui? Què ens diuen les ciències? Quines hipòtesis s’han buscant al llarg de la historia de la filosofia que ho entenguessin? La nostra realitat és nova en la creació on el cos no ens ho diu tot. Hi ha un misteri del que és la persona, què és allò que ens fa humans?
Després de la introducció del Dr Torralba, el Dr. Duran ha obert les conferències.
En la primera, “¿Què diuen les neurociències de la persona humana?”, el Dr. Duran ha explicat que les neurociències, un camp científic dedicat a l’estudi del sistema nerviós i especialment del cervell, han donat llum sobre la complexa naturalesa de la persona humana. En els darrers anys, els avenços en el camp científic han revelat com el cervell desplega una xarxa de connexions i estructures que estan intrínsecament relacionades amb diversos aspectes de l’experiència i la sensibilitat. Una de les revelacions més impactant és la capacitat del cervell humà per comprendre i entrar en el camp de la transcendència espiritual. A través de la seva evolució, el cervell ha desenvolupat regions que permeten la contemplació espiritual, el pensament ètic i l’apreciació estètica. Aquestes capacitats que, assenyala Durán, semblen distingir-nos d’altres espècies animals, tenen la seva base en una realitat biològica profundament arrelada.
Ha detallat com la neurociència també ha demostrat que les nostres emocions, decisions i comportaments tenen correlats neuronals. El cervell no només processa informació, sinó que també influeix en com experimentem el món i com hi interactuem.
En la vessant espiritual, Durán explica que s’ha demostrat que les persones que preguen poden ampliar la seva capacitat cognitiva. Podem dir que diferents àrees cerebrals estan relacionades amb les experiències transcendents, tal i com s’ha anat demostrant a partir dels estudis realitzats amb neuroimatge, amb registres gràfics o amb dades biomèdiques. Si ho agrupem per àrees cerebrals topogràfiques, podem parlar de models d’experiència espiritual focalitzats en espais concrets com en la secció posterior del lòbul parietal, en els lòbuls temporals, en el frontal, en el sistema nerviós autònom, o bé de models integrals. En el lòbul parietal hi ha una àrea específica que es relaciona amb experiències de caire religiós. Existirien a més altres tres àrees que intervindrien en estats d’experiència religiosa mental, com l’estrictament visual, la d’atenció i associació, i la verbal-conceptual d’associació. Els lòbuls frontals han estat la base de nombrosos estudis neurobiològics per explicar les experiències transcendents, atès que s’ha demostrat que la medicació permet activar elèctricament zones corticals frontals. Aquests lòbuls frontals a més han estat reivindicats com la seu de la llibertat, que juga un paper transcendents a l’hora de la voluntat d’identificació grupal i del seguiment ritual.
Tots aquests elements s’han de considerar alhora de definir la relació entre neurobiologia i experiència espiritual. Per finalitzar, el Dr. Durán ha recordat com les neurociències ens han proporcionat una comprensió més rica i matisada de la persona humana en demostrar com les nostres capacitats espirituals, ètiques i emocionals estan arrelades en una base biològica. És aquesta interconnexió entre la biologia i l’experiència humana la que ens porta a una apreciació més profunda de qui som i com funcionem al món.
Seguidament en la ponència “La persona humana segons l’Antic Testament” el Dr. Durán ha explicat com, contràriament a la tradicional dualitat amb la què el món de la filosofia ha tendit a explicar la persona humana de manera força reduccionista al llarg dels temps, l’Antic Testament presenta una visió holística i multidimensional de la persona humana. A través dels seus escrits, es revela que l’ésser humà no és simplement un conjunt de funcions biològiques, sinó que té diverses dimensions que el fan únic i especial.
Duran en fa quatre categories sent la primera la basar o dimensió sensible, doncs l’Antic Testament reconeix la importància de la corporeïtat humana, on el cos és un vehicle per experimentar el món i relacionar-s’hi. El basar és l’expressió hebrea de la vida del cervell reptilià en la persona humana, la part biofísica de la persona humana que el sistema nerviós arcaic reptilià ens permet tocar, caminar i ser capaç de percebre l’exterior; el nephesh o ànima identitària és semblant al nostre constructe nerviós límbic mamífer on s’acumulen les memòries emocionals i de la vida emotiva. Una dimensió emocional que ens fa connectar amb altres éssers humans i el món en sí, ja que l’Antic Testament subratlla la capacitat de l’ésser humà per experimentar una àmplia gamma d’emocions; una dimensió de voluntat i decisió o leb espiritual atès que l’ésser humà té capacitat per prendre decisions, voler, imaginar i comunicar sent aquesta una dimensió que implica la consciència del jo i la facultat d’escollir entre cursos d’acció diferents; i l’última dimensió transcendent anomenada ruah on l’ésser humà transcendeix les limitacions físiques i materials i profunditza en la seva existència mitjançant la seva capacitat per connectar-se amb allò diví, cercar un propòsit més enllà del món material i trobar significat en una relació amb Déu.
La Jornada ha continuat per la tarda amb l’última ponència del Dr. Durán anomenada “Síntesi entre la visió neurocientífica i la visió bíblica”, centrada en profunditzar sobre com la neurociència ens apropa a un coneixement més precís dels espais interiors d’espiritualitat i de concepció ètica que explica l’ésser humà. El Dr. Durán ressalta com és gràcies a aquest camp científic que estudia el nostre sistema nerviós, en especial el central i paper del cervell en la nostra vida humana, la conceptualització de l’experiència de la fe i la ciència poden anar de la mà. Aquesta síntesi entre la visió neurocientífica i la visió bíblica ens ofereix una comprensió més completa i enriquidora de la persona humana. La neurociència ens ajuda a desentranyar com les nostres experiències espirituals i ètiques estan arrelades a la biologia del nostre cervell. La capacitat de transcendència, en canvi, és una manifestació de l’evolució cerebral que ens permet experimentar l’espiritualitat i l’ètica de manera única al regne animal. D’altra banda, la visió bíblica afegeix una dimensió transcendent a aquesta comprensió. La connexió amb allò diví ofereix un propòsit i un significat més profunds a les nostres vides.
La primera jornada s’ha tancat amb la celebració eucarística, a la capella de la Immaculada del Seminari Diocesà, presidida per Mons. Joan Enric Vives, en que els mestres i professors de religió van rebre la seva “missió” pel curs escolar que ha de començar.
