EL “JO” DEL PREVERE
21 de març de 2016, La Seu d’Urgell
Preveres el dia de la Missa Crismal
INTRODUCCIÓ
L’esglai davant el “jo” en la celebració dels sagraments (B. Hume)
La pregunta “Qui sóc?” en situacions límits (D. Bonhoeffer)
La dualitat en una mateixa persona (St. Agustí; St. Gregori Magne)
El perill de disharmonia (A. Cencini)
EL QUE SOM PER ORDENACIÓ
El “Jo” de Crist.
El prevere “sagrament vivent”. Els vincles cristològic i pneumatològic.
Subratllat en la concepció personal i ontològica del ministeri: la mediació d’amor.
Apunts de la teologia del caràcter sacerdotal. Conseqüències per a la vida.
L’EXPERIÈNCIA DE SANT PAU
La 2ª Corintis.
2Co 1,19-22. La marca de l’Amén que és Crist.
Qui pot estar a l’altura d’una missió com aquesta?” (2Co 2,16)
Grandesa del ministeri: 2Co 2,17-3,21. Debilitat del ministre: 2Co 4,7.5,10.
El procés de transfiguració, mitjançant la participació específica en el Misteri Pasqual.
RESPOSTES CONCRETES
Recepció agraïda del do.
Acceptació humil dels límits.
Remissió constant a Crist i a l’Esperit.
Consciència d’identitat ontològica (eucarística).
En procés dinàmic (ascesis i mística del prevere).
Conclusió: el “Jo t’absolc” del Sagrament de la Reconciliació.