Els preveres i diaques de la Diòcesi d’Urgell es van aplegar per a celebrar la Jornada Sacerdotal el dilluns dia 15 d’abril, Dilluns Sant. La Jornada va ser presidida per Mons. Joan-Enric Vives, Arquebisbe d’Urgell, i per Mons. Luis Javier Argüello García, Bisbe Auxiliar de Valladolid i Secretari General de la Conferència Episcopal Espanyola.
La jornada Sacerdotal s’inicià a la Sala de conferències del Seminari diocesà d’Urgell. Després de la salutació de l’Arquebisbe Joan-Enric adreçada als preveres i diaques amb informacions diocesanes d’interès tingué lloc una conferència sacerdotal que impartí Mons. Argüello sobre “El pastor, sagrament de la conversió pastoral”. Mons. Argüello va posar de manifest com l’autèntica conversió pastoral en l’Església es fonamenta no tant en innovacions extrínseques sinó en tornar a posar la nostra mirada en la Primera Comunitat Apostòlica i escoltar els batecs del Cor de Crist que amb la seva mirada sobre el món ens diu que som “com ovelles sense Pastor”. Mirar la vida Apostòlica original és la millor manera de descobrir els signes que necessitem perquè el missatge de Jesucrist sigui atraient en el nostre món actual. Cal que ens tornem a centrar en els 12 Apòstols, en els 72, en la multitud i en els pobres que van ser cridats gràcies al seu testimoniatge humil, sincer i discret de la Primera Comunitat però que era vigorosament atraient.
El Secretari General de la CEE i Bisbe auxiliar de Valladolid va insistir en com ens cal defugir una actitud defensiva davant les moltes incomprensions o realitats que no entenem prou bé del nostre món i passar a tenir una actitud de proposta, d’anunci del Kerigma cristià en el que el Papa Francesc ha anomenat una Església “en sortida”. Per fer-ho va destacar com cal estar atents als batecs de l’ésser humà que ell va sintetitzar en 3 trets positius i 3 de negatius. Els positius: la llibertat, l’amor i l’alegria. Els negatius: l’avorriment, la nostàlgia i la desil·lusió. Va exhortar els preveres a ser conscients que cadascú d’ells, per l’ordenació sagrada rebuda, és “re-presentació” de Jesucrist i que en cadascun dels ministres ordenats actua Jesucrist Cap i Pastor., Espòs i Servent Finalment, va recordar com allò que ha de sostenir els preveres diocesans és la “caritat pastoral” viscuda com una forma concreta d’estimació en el celibat que és donació per amor al Poble de Déu al qual el sacerdot vol servir. Cal tornar a valorar la forma de vida Apostòlica basada en la fraternitat en una missió que ha d’estar centrada en saber passar de la “delegació” a la “implicació”, on tots els batejats se sentin coresponsables i on no importi tant la “funció” concreta que realitzem en l’Església com la implicació en la vida eclesial en el seu conjunt.
Després de la conferència de Mons. Argüello va tenir lloc a la Catedral de Santa Maria d’Urgell la Missa Crismal que fou presidida per l’Arquebisbe Joan-Enric i concelebrada per Mons. Argüello així com per la pràctica totalitat dels preveres i diaques de la Diòcesi d’Urgell, i a la qual van assistir molts fidels enguany.
A la seva homilia l’Arquebisbe Vives va recordar com la Missa Crismal anticipa la Pasqua i ens la fa present sacramentalment i com és una Eucaristia que estreny la comunió del Bisbe amb els preveres i diaques i amb tot el Poble de Déu. L’Arquebisbe va animar els preveres a fer més ferm i fonamentat el seu seguiment de Jesús, especialment en els temps de temptació i de creu. És precisament en aquests moments quan cal repetir més que mai la invocació que Simó Pere va fer a Jesús: “Senyor, a qui aniríem? Només Vós teniu paraules de vida eterna i nosaltres hem cregut i sabem que sou el Sant de Déu”. Va recordar com a través de la unció de les mans del prevere amb el Sant Crisma el dia de la seva ordenació presbiteral es manifestà la peculiar participació dels preveres en el sacerdoci de Crist i va glossar les paraules que escolta aquell dia el prevere: “Que nostre Senyor Jesucrist, a qui el Pare va ungir amb l’Esperit Sant i amb poder, sigui sempre amb tu, perquè santifiquis el poble cristià i ofereixis el sacrifici a Déu”. I també va destacar la importància de ser les mans de Crist, mans que beneeixen, que ajuden, que treballen, que sostenen, que eixuguen llàgrimes, que consolen, que renten els peus, que obren camins de reconciliació i de pau… Ser humils mans de Crist.
Després de l’homilia els preveres van renovar les seves Promeses Sacerdotals. Aquell dia, celebraren les seves Noces d’Or Presbiterals, Mn. Pere Cañada i Mn. Albano Teixeira Fraga i les seves Noces d’Argent: Mn. Josep Eliüd Arias i Mn José de Jesús Navas. També es va pregar pels set preveres difunts des de la darrera Pasqua.
Dins de la celebració Eucarística es va beneir l’Oli dels Malalts dins el cor de l’anàfora, i després de la comunió l’Oli dels Catecúmens i especialment es va Consagrar el Sant Crisma, que acompanyarà la vida sacramental de la Diòcesi al llarg de tot l’any.
La Jornada sacerdotal es va cloure amb un dinar de germanor sacerdotal a la Residència de la Sagrada Família d’Urgell on els preveres que celebraven les seves Noces d’Or i d’Argent Presbiterals van adreçar unes paraules plenes d’emoció i agraïment als seus companys i als presents.
