Una setantena de persones entre professionals i voluntaris de la sanitat, familiars de malalts, religiosos i seminaristes, procedents de gairebé tots els Arxiprestats del Bisbat d’Urgell, es van aplegar dissabte 22 de febrer a la sala d’actes de la Fundació Fiella de Tremp per participar en la IX Jornada formativa de Pastoral de la Salut, que tingué com a tema central “Estimar Crist en el malalt. Estimar el malalt en Crist“.
Després de les salutacions inicials per part de la Gna. Montserrat Font, Delegada diocesana de Pastoral de la Salut, de Mn. Joan Antoni Mateo, rector de la parròquia i president de la Fundació Fiella, i del Vicari General Mn. Ignasi Navarri, en representació del Sr. Arquebisbe, en dues sessions successives al matí, Mn. Cinto Busquet fou l’encarregat de conduir les reflexions dels assistents en l’aprofundiment de la presència “real” de Jesús en tota persona sofrent i de la necessitat d’acompanyar i servir els malalts amb el cor de Crist. La trobada es proposava com a objectius millorar la proximitat i el tracte humà amb els malalts i la gent gran, creixent en la capacitat d’escoltar, acollir i comprendre, així com de transmetre fortalesa, serenor i esperança en les inevitables situacions de sofriment i feblesa que s’han d’afrontar en les institucions sanitàries i en els famílies.
A partir del text bíblic Mt 25, 31-46 i d’altres, d’una carta del Beat Pere Tarrés, metge i prevere, d’alguns fragments de Carta Apostòlica de Joan Pau II sobre el sofriment humà Salvifici Doloris, així com d’altres testimonis i de vivències pròpies personals, Mn. Busquet subratllà la sacralitat i l’altíssima dignitat de la persona malalta, amb la qual Crist s’identifica, i gràcies a la qual una experiència més plenament humana i encarnada d’unió amb Déu i entre nosaltres es fa possible.
Per a la reflexió i per al diàleg en petits grups, a la darrera part del matí, aquestes foren algunes de les pautes suggerides pel ponent:
• Què vol dir per a mi veure en el malalt la “presència real” de Jesús sofrent? Quines experiències tinc, especialment significatives, que m’hagin fet descobrir aquesta “presència real” de Crist en el malalt?
• Com acompanyo i com comparteixo amb el malalt? Com estic al peu de la creu on ell es troba clavat?
• Com Jesús i amb Jesús, ¿he estat suficientment sensible a les penes i els sofriments dels meus germans? Vaig a vegades amb presses? Actuo amb superficialitat? ¿Demano a Déu que em doni en tot moment “la paraula justa i escaient” quan trobo germans sols i desemparats?
• ¿Sóc prou conscient que puc portar el consol i la llum de Déu a qui està patint?
• ¿Sóc suficientment respectuós envers el misteri del sofriment i de l’afebliment humà? ¿Tracto de tenir la “mirada de Jesús” cap als malats que serveixo i acompanyo? ¿Són sempre “subjectes” amb els quals establir una relació d’amor en la reciprocitat o bé a vegades els redueixo a un simple “objecte” de les meves atencions?
• ¿El tracte amb els malalts i amb la gent gran em porta a obrir-me més a Déu i a sentir-lo a prop?
Abans del dinar de germanor, els participants visitaren la Basílica de la Mare de Déu de Valldeflors i encomanaren a Maria, salut dels malalts, totes les persones que assisteixen i acompanyen, així com tots els malalts de la Diòcesi. A primera hora de la tarda, un bon grup d’ells també pogueren visitar a Talarn la nova capella dedicada a la Beata Anna Maria Janer, fundadora de les Germanes de la Sagrada Família d’Urgell.
