Jesucrist ens uneix, més enllà de les divisions que hem construït els homes quan ens hem deixat portar per l’egoisme i l’arrogància. En la Setmana de Pregària per la Unitat dels Cristians que sempre celebrem del 18 al 25 de gener, hem de tornar a escoltar la veu de Crist que ens reclama la unitat, i hem de treballar activament per la desaparició de les divisions que ens separen, vencent-les amb l’amor i la comprensió. Serà potser un camí llarg, però no ens hem de desanimar.
Enguany s’ha escollit com a lema de la Setmana un verset del llibre dels Actes dels Apòstols: “Ens tractaren amb una humanitat poc corrent” (Ac 28,2) que descriu com Pau, presoner i camí de Roma, se salva del naufragi prop de Malta i els habitants d’aquesta illa l’acullen “amb una humanitat poc corrent” i “els van proveir de tot el necessari”. Amb l’oració, és important que els cristians catòlics, evangèlics, anglicans i ortodoxos, ens tractem com el Senyor vol, amb respecte, misericòrdia, hospitalitat i estimació fraterna. I ho podem concretar en el repte d’acollir els emigrants i els refugiats que truquen a la porta d’Europa des del Mediterrani. Cal que totes les Esglésies i comunitats es mobilitzin a través de l’oració, el servei i la solidaritat per promoure una societat més justa i més humana, cosa que és part integral de l’anunci de l’Evangeli de Jesucrist.
En un discurs de 2018, a la seu del Consell Ecumènic de les Esglésies (WCC) de Ginebra (Suïssa), el Papa Francesc destacava que al llarg de la història, les divisions entre cristians s’han produït amb freqüència perquè fonamentalment s’introduïa una mentalitat mundana en la vida de les comunitats: primer es buscaven els propis interessos, i només després els de Jesucrist. I alguns intents del passat per posar fi a aquestes divisions van fracassar, perquè estaven inspirats principalment en una lògica “mundana”. No obstant això, el moviment ecumènic, a què tant ha contribuït el Consell Ecumènic de les Esglésies, va sorgir per la gràcia de l’Esperit Sant, i ens ha posat en camí seguint la voluntat de Jesús, i progressarà si, caminant sota la guia de l’Esperit, rebutja qualsevol “replegament autoreferencial”.
Que el pessimisme no desgasti l’obertura ecumènica. Encara hi ha certament distàncies, però no han de excuses. I deia el Papa Francesc: “Es pot des d’ara caminar segons l’Esperit: pregar, evangelitzar, servir junts, això és possible i agradable a Déu. Caminar junts, pregar junts, treballar junts: heus aquí el nostre camí fonamental, que té una meta precisa: la unitat”.
Invoquem amb oració constant la via de la comunió, que condueix a la pau. “La divisió contradiu la voluntat de Crist, és un escàndol per al món i perjudica la causa santíssima de predicar l’Evangeli a tota criatura. El Senyor ens demana unitat; el món, esquinçat per tantes divisions que afecten principalment els més febles, invoca unitat”. Caminar junts per a nosaltres cristians no és una estratègia per fer valer més el nostre propi pes, sinó que és un acte d’obediència al Senyor i d’amor al món, i sabem que caminar requereix la humilitat de tornar sobre els propis passos i la preocupació pels companys de viatge, perquè únicament junts es camina bé. “Caminar, en definitiva, exigeix una contínua conversió d’un mateix”.
