Inauguració del curs 2013-2014 de la Facultat de Teologia i Filosofia de Catalunya

Foto: CETEl cardenal arquebisbe de Barcelona, Lluís Martínez Sistach, gran canceller de la Facultat de Teologia de Catalunya (FTC) i de la Facultat de Filosofia de Catalunya (FFC), ha inaugurat oficialment el curs 2013-2014 d’ambdues Facultats, el dimecres 9 d’octubre, a l’Aula Magna del Seminari Conciliar de Barcelona.

A les deu del matí, el cardenal ha presidit una solemne Eucaristia concelebrada, ha donat gràcies a Déu per l’important treball formatiu i d’investigació que es fa en les Facultats i ha animat a tots, professors i alumnes, a continuar i aprofundir en l’estudi i en la investigació, sota la llum de la Paraula i l’Esperit de Déu. Després, ha presidit l’acte acadèmic acompanyat per l’arquebisbe de Tarragona, Mons. Jaume Pujol, vice-gran canceller de la FTC, pel bisbe emèrit de Solsona, Mons. Jaume Traserra, vice-gran canceller de la FFC i pels degans de les Facultats, Drs. Armand Puig i Jaume Aymar. Han assistit també a l’acte els altres bisbes de les diòcesis catalanes, el P. Abat de Montserrat, altres personalitats eclesiàstiques i civils i una nombrosa representació de professors i alumnes.

 

La memòria del curs 2012-2013 de la FTC, de l’Institut Superior de Litúrgia i de l’Institut de Teologia Fonamental de Barcelona ha estat presentada pel Dr. Puig i la de la FFC pel Dr. Aymar. El Dr. Puig ha dit que una de les preocupacions de la Facultat de Teologia de Catalunya és la de  “viure oberta a tot allò que succeeix en l’Església i en el món; ens interessa acollir i escoltar persones i realitats que puguin ajudar a comprendre el batec de la humanitat i de l’Església”. El Dr. Puig ha dit que la FTC se sent molt a prop del papa Francesc, “el Papa de la misericòrdia, que en mig any ha aconseguit que el món sencer escoltés i veiés l’Evangeli de Jesús concretat en la seva humanitat, espiritualitat i profecia”.

Tot seguit, el Dr. Puig ha reconegut i lloat la tasca que durant vint-i-sis anys ha realitzat per a la Facultat el que ha estat el seu Secretari i gerent, Vicenç Bosch i Miquela, que es jubila, i li ha lliurat la medalla de la Facultat de Teologia. El seu lloc l’ocuparà la llic. Concepció Huerta i Vallès.

Per part seva, el Dr. Aymar ha fet memòria de les activitats dutes a terme per la FFC –que forma part de la Universitat Ramon Llull (URL)- i ha anunciat que ha estat aprovat com a títol propi de la URL el Diploma d’Especialització Universitària en Gestió del Patrimoni Cultural Eclesiàstic, dirigit per ell mateix, dins l’àrea d’Humanitats. Hi ha participat la Facultat de Teologia, l’Abadia de Montserrat, la Biblioteca Episcopal, Catalonia Sacra i La Salle.

Tot seguit, el Dr. Ignasi Roviró, vicedegà de la FFC, ha pronunciat la lliçó inaugural, amb el títol La bellesa salvarà el món, en la qual ha dit: “Dostoievski, el gran novel·lista rus, fa dir en el protagonista de L’Idiota una frase que ha estat repetida centenars de vegades. “La bellesa salvarà el món” va ser lema del discurs de rebuda del premi Nobel per part d’Alexander Soljenitsin i ha estat citada per papes i personatges destacats del món de la cultura. És cert, però, que la bellesa pot salvar el món? Quina és la bellesa que el pot salvar? Avui, la bellesa ha esdevingut un producte comercial que enganxa encara més al consum. En el nostre mercat hiperconsumista, la bellesa és el centre més potent. Les coses es dissenyen i es fan més belles per vendre’s més bé. Els cossos s’omplen de bellesa per ser més atractius. La indústria de la bellesa és l’arma poderosa de la nostra societat líquida. La bellesa no ha salvat el món, l’ha suplantat. L’art ha abandonat la bellesa. Quina és la bellesa de Dostoievski? Si alguna bellesa ha de salvar el món és aquella que ens crida als dubtes, als enigmes; aquella que ens revela contra el món, que ens desenganxa de les coses per portar-nos als enigmes i misteris. La bellesa que pot salvar d’aquest món injust, estrany, paradoxal, és aquella que ens separa de les coses, dels processos i dels cossos dissenyats. Afegia Dostoievski: “la bellesa és un enigma”, nosaltres n’hem fet una seguretat”.

El Cardenal Arquebisbe de Barcelona i Gran Canceller de les Facultats Eclesiàstiques, Dr. Martínez Sistach, ha agraït al Dr. Roviró la seva lliçó inaugural i ha fet esment de la importància del nou temps que viu l’Església després de l’elecció del papa Francesc, en el que tots els cristians hi hem de contribuir amb la nostra pregària i dedicació. També ha fet esment de la celebració, enguany, del centenari del naixement del cardenal Narcís Jubany, que fou també arquebisbe de Barcelona i gran canceller de les Facultats de Teologia i de Filosofia, les quals commemoraran aquesta efemèride. Finalment, ha declarat inaugurat el curs 2013-2014.

Compartir
D’Amic i Amat
d’Amic i Amat
La joventut jubilar
Estimats diocesans,
estimada església d’Urgell,

Aquest diumenge us escrivim amb els nostres joves des de la ciutat eterna, on els apòstols Pere i Pau varen trobar la glòria del martiri. Ens hem reunit amb joves d’altres diòcesis de tot el món, i vivim
D’Amic i Amat
d’Amic i Amat
Visitem els padrins per trobar Jesús
Estimats diocesans,
estimada església d’Urgell,

En aquest diumenge celebrem la V Jornada Mundial dels Avis i dels Ancians amb el lema Feliç aquell que no ha perdut l’esperança! (cf. Sir 14, 2).

És cert que cada comunitat parroquial, cada associació,
D’Amic i Amat
d’Amic i Amat
Coneguem l’església d’Urgell
Estimats diocesans,

estimada església d’Urgell,

Voldria compartir amb vosaltres l’experiència de conèixer la nostra terra, les nostres poblacions i la nostra gent, que -ja des de segles- som hereus de l’antic comtat d’Urgell i aquest, a la vegada, fruit
D’Amic i Amat
d’Amic i Amat
Lectura creativa
Estimats diocesans, estimada església d’Urgell,

Al bell mig de l’estiu, enmig de la calor i de dies de família i de convivència amical, us convido a redescobrir la lectura en família com una eina vertebradora de comunió i de creixement espiritual.

El
D’Amic i Amat
d’Amic i Amat
La communio en l’església d’Urgell
Estimats diocesans, estimada església d’Urgell,

Al començament de l’estiu, us convido a traslladar-nos a finals del primer mil·lenni per conèixer la nostra historia. Com bé sabeu, eren temps difícils per la nostra església diocesana: disputes teològiques,
next arrow
previous arrow

Darreres Notícies

Agenda