La Parròquia de Canillo al Principat d’Andorra, va inaugurar el dia 22 de desembre “l’Espai Galobardes”, 300 metres quadrats a la planta baixa del telecabina, a tocar del Museu de la Moto. L’acte va comptar amb la presència del Copríncep episcopal, Mons. Joan-Enric Vives; la Subsíndica general M.I. Sra. Meritxell Palmitjavila, la Ministra de Cultura i Esports, M.I. Sra. Sílvia Riva, el Cònsol Major de Canillo, Hble. Sr. Francesc Camp, així com el propi Sr. Francesc Galobardes i els seus fills i família més íntima, a més de l’anterior Cònsol i altres Ministres i autoritats.
L’exposició inaugurada compta amb 43 paisatges de temàtica estrictament local, sota el lema Canillo als ulls del paisatge andorrà, i que constitueixen una revisió, ampliada, de l’exposició que el Comú li va dedicar el 2019 al Palau de Gel i que és en l’inici de l’idil·li de Galobardes amb la parròquia. Una bona relació i entesa que es va confirmar a l’agost amb la cessió de 524 obres de la col·lecció personal de l’artista, que en endavant custodiarà Canillo i que s’aniran exposant en aquest sorprenent, i bonic espai que porta el nom de Francesc Galobardes. Es tracta d’una sala diàfana d’aproximadament 300 metres quadrats que, junt amb el Museu de la Moto, inaugurat a l’estiu, constitueix un singular clúster museístic. El Comú hi ha invertit en conjunt 900.000 euros, i l’Espai anirà combinant l’exposició parcial del fons Galobardes amb mostres consagrades principalment a d’artistes locals.
El Sr. Francesc Galobardes va recordar també els seus inicis com a empleat de banca, i els bons oficis del director de l’entitat, “que de seguida va veure que el banc no era per a mi i que portava els pinzells entre cella i cella. Va ser ell qui em va fer exposar per primera vegada a Madrid, a mi, que no havia passat mai de galeries de províncies, fins que un dia em va dir que deixés el banc i que em dediqués només a pintar”. Li va fer cas i el resultat és aquest llegat portentós, més de 4.000 obres, que han portat el nom i els paisatges d’Andorra per tot el món. A Canillo en tenen un bon esbart, aquest mig centenar d’olis que arrenquen del 1980 amb una vista de Meritxell i que conclouen amb una altra d’Incles, el 2019. No és casualitat que el recorregut conclogui aquest any, quan Galobardes va canviar l’espàtula per l’aquarel·la.
