A través d’un punyent Missatge per a la IIIª Jornada Mundial dels Pobres, que us resumeixo, el Papa Francesc ens reclama reflexió i pregària. El titula amb les paraules del salmista «l’esperança dels pobres no es veurà defraudada» (Sl 9,19), que expressen una veritat profunda que vol retornar l’esperança perduda a causa de la injustícia, el sofriment i la precarietat de la vida. Descriu les noves esclavituds a les quals estan sotmesos milions de persones. Famílies que es veuen obligades a abandonar la seva terra; orfes a causa de l’explotació als pares; joves a la recerca d’una realització professional; víctimes de tantes formes de violència, des de la prostitució fins a les drogues; milions d’immigrants víctimes de tants interessos ocults. I les persones marginades i sense llar que deambulen pels carrers. El Papa és avui la veu que denuncia que els pobres són tractats com deixalles de la humanitat, o són vistos com una amenaça o gent incapaç, només perquè són pobres.
En canvi, si atenem a l’Escriptura, el pobre és aquell que confia en el Senyor, perquè té la certesa que mai no serà abandonat. I Déu no és indiferent o silenciós davant la seva pregària. Fa justícia i no se n’oblida; és per a ell un refugi i no deixa d’ajudar-lo. El Papa remarca que davant la multitud innombrable d’indigents, “Jesús no va tenir por d’identificar-se amb cadascun d’ells: «Tot allò que fèieu a un d’aquests germans meus més petits, m’ho fèieu a mi» (Mt 25,40). Fugir d’aquesta identificació equival a falsificar l’Evangeli i atenuar la revelació. El Déu que Jesús revela és aquest: un Pare generós, misericordiós, inesgotable en la seva bondat i gràcia, que ofereix esperança sobretot als que estan desil·lusionats i privats de futur”. Aquestes paraules i les Benaurances són un programa que la comunitat cristiana no pot subestimar. D’això depèn que sigui creïble el nostre anunci i el testimoni dels cristians.
L’Església, estant propera als pobres, es reconeix com un poble gran la vocació del qual és de no permetre que ningú se senti estrany o exclòs, perquè implica a tots en un camí comú de salvació. La promoció dels pobres, també en allò social, no és un compromís extern a l’anunci de l’Evangeli, sinó que posa de manifest el realisme de la fe cristiana i la seva validesa històrica. L’opció pels últims, per aquells que la societat descarta i rebutja (cf. EG 195) és una opció prioritària que els deixebles de Crist estan cridats a realitzar per no trair la credibilitat de l’Església i donar esperança efectiva a tantes persones indefenses. En elles, la caritat cristiana troba la seva verificació, perquè qui es compadeix dels seus sofriments, amb l’amor de Crist, rep força i confereix vigor a l’anunci de l’Evangeli.
A més d’ajudar els pobres, es tracta de ser testimonis de l’esperança cristiana en el context d’una cultura consumista i de descart, orientada a augmentar el benestar superficial i efímer. Cal un canvi de mentalitat per a redescobrir l’essencial i donar cos i efectivitat a l’anunci del Regne de Déu. Ens encoratja a un compromís d’amor gratuït, mantingut, que comuniqui esperança. I conclou el Papa que “els pobres necessiten les nostres mans per a reincorporar-se, els nostres cors per a sentir de nou el caliu de l’afecte, la nostra presència per a superar la soledat. Senzillament, ells necessiten amor”. No els defraudem!
