Després de dos anys de pandèmia i les seves conseqüències
amb tants problemes sanitaris, econòmics i socials,
i adolorits per la guerra tan violenta i destructiva,
amb milions de refugiats que ens trenquen el cor
i que estem acollint, solidàriament,
avui entrem a Jerusalem
seguint el Senyor que va decididament a la Creu
“perquè tinguem vida i vida en abundància”!
Els rams d’olivera i de llorer, i els palmons que brandem
ens desvetllaran la innocència necessària
per aclamar el Crist que puja al Calvari,
Déu vivent a la terra, per patir la Creu per tota la humanitat.
Els infants, els senzills, són novament els nostres millors mestres,
perquè ens ensenyen a estimar Jesús,
que consola i guareix els cors i les famílies destrossades
per omplir-nos del seu perdó i la seva vida.
Sortim a l’encontre de l’únic Salvador.
Entrem en aquesta Setmana Santa, de Passió i Resurrecció.
Calen ulls ben oberts per retenir la gran lliçó
que el qui perd la vida, la salva,
que el qui ho dóna tot, és el qui ho viu a fons,
que l’abandó en mans de Déu és l’únic refugi segur,
que les creus, per Jesucrist, troben sentit i guareixen.
Afanyem-nos a viure amb fe, seguint rere Jesús,
que dóna la seva vida i que sempre ens sosté en les sofrences.
Acompanyem el Rei crucificat, baró de dolors,
que pren damunt seu el pecat i les injustícies,
per transformar-les en vida, i en felicitat eterna.
Que n’és de gran la vostra Passió, Senyor Jesucrist!
És camí de Vida eterna i de Resurrecció.
Els poders d’aquest món ja no són invencibles.
Ha vençut Jesús! Ha triomfat l’Amor!
