La Pasqua és el triomf del Crist, que morint destruïa la nostra mort, i ressuscitant ens ha donat la vida. I aquest triomf seu és el de tots aquells que l’han seguit en la creu i en la mort martirial. Sant Pere ens exhorta: “Heu estat rescatats de la manera absurda de viure, no pagant un preu que pot perdre valor, sinó amb una sang preciosa, la de Crist, sacrificat com un anyell sense tara ni defecte” (1Pe 1,18-19). Els dies de la Visita ad limina a Roma, els Bisbes de Catalunya vam dipositar les relíquies dels màrtirs catalans del segle XX a l’altar de la Basílica de St. Bartomeu, en una cerimònia senzilla, profunda i molt emotiva. Ara els nostres beats màrtirs sacerdots d’Urgell figuren al costat dels màrtirs del segle XX a tots els continents del món i de totes les confessions cristianes. És l’ecumenisme de la sang. Prop del Divendres Sant, i també dins el temps pasqual, és bo fer memòria amb amor d’aquells que, arreu del món, han donat i estan avui donant la vida per fidelitat a Crist, als pobres, a la justícia i a la veritat de l’Evangeli. Recentment ens ha corprès l’assassinat a trets del jesuïta belga, Frans van der Lugt, de 75 anys, a la ciutat d’Homs (Síria) on portava més de 48 anys. Fou un home de pau, que, amb gran coratge, volgué restar fidel al poble sirià, a qui li havia entregat des de feia molts anys la seva vida i el seu servei espiritual. Treballant per l’entesa entre musulmans i cristians, i sempre a prop dels qui sofreixen. Fan impressió tantes vides lliurades a semblança de la de Crist. Vides exemplars, atraients… Contràriament al que podria semblar des d’una perspectiva aliena a la fe, el màrtir no és un excèntric, ni un irresponsable, ni un intolerant, sinó que expressa una fidelitat sincera, que se situa més enllà dels convencionalismes i dels jocs d’interessos calculats. No actua conforme als seus guanys personals, ni està preocupat per la seva imatge social, ni tampoc inquiet per les conseqüències de la seva radicalitat en el seguiment del Crist. Té una pau que li ve de molt endins, de la descoberta de Déu en el més íntim de la seva intimitat. Viu conforme a l’Esperit i testimonia la veritat del Crist. Sorprèn la serenitat d’aquests testimonis que, en circumstàncies tan adverses no perden la fortalesa, ni la serenitat.
Cal que enaltim les seves vides entregades, com a models de vida cristiana, de vida plena, sense amarguesa ni esperit venjatiu envers res ni ningú. Els màrtirs ens porten a estimar més i a desitjar assemblar-nos-hi. Ens estimulen al perdó i a la comprensió dels temps difícils que els van tocar de viure. I són signes de pau i de reconciliació, també en els nostres temps, perquè mai més no hi hagi odi ni guerra ni esperit de revenges, perquè la llibertat religiosa resplendeixi com una de les llibertats més fonamentals a conrear. Estimem i valorem el seu culte entre els cristians i tinguem-los per esplèndids intercessors nostres. I sobretot imitem-ne les virtuts i l’entrega confiada a les mans de Déu. El seu sacrifici unit al de Crist, salva el món, el redimeix.
El seu testimoni ens és camí de recerca. El testimoni dels màrtirs sempre és un bon motiu per a aprofundir en la nostra fe i en la fermesa de les nostres conviccions, en l’amor a la veritat per damunt de tot, i en el testimoni de l’Evangeli de l’alegria. Quan ens acostem a ells, amb devoció i respecte, no podem deixar de sentir-nos interrogats, sacsejats interiorment, ja que el màrtir, com a seguidor fidel de Crist, és un estímul per a la recerca fidel de la veritat, però sobretot, s’ha de convertir en un referent de la nostra acció en el món, ara i aquí, guiant-nos per l’amor sempre més gran.
