“Tot és gràcia!” exclama el sacerdot del “Journal d’un curé de campagne” de Georges Bernanos al final de la vida, inspirant-se en Pau de Tars. Se’m clava al cor aquesta expressió quan rumio la sorprenent notícia de la renúncia del Papa Benet XVI al pontificat. Inesperada, humil i valenta, suscitadora d’interpretacions diverses, i que jo crec expressió de la llibertat d’un Papa que haurà estat un home lliure, amant i servidor de la veritat, que és l’única realitat que ens fa lliures de debò.
La seva és una renúncia per amor a l’Església, per no fer nosa, per obrir camins de llibertat als qui vindran després quan descobreixin, potser, que ja no tenen forces “per exercir adequadament el ministeri” de successor de l’Apòstol Pere. Cal ser molt valent per no deixar-se afalagar i simplement mantenir la situació. Cal ser molt coratjós per pregar i discernir el que li convé a l’Església, només escoltant el seu Senyor, Jesucrist. És el que porta fent tota la vida Joseph Ratzinger des d’infant, jove estudiant, sacerdot, teòleg i assessor del Concili Vaticà II, arquebisbe de Múnic i cardenal servidor de la fe, i quan ja es preparava per a una joiosa i dolsa jubilació, fou cridat a esdevenir “servent dels servents de Déu”, com s’anomenen a si mateixos els Papes, des de Gregori el Gran.
Ell ha volgut ser aquests vuit anys darrers “un humil treballador de la vinya del Senyor“. Ho ha aconseguit, per més que no era fàcil seguir el gran Papa i ara beat Joan Pau II. Eren tan diferents…! Però Benet XVI ha parlat i ensenyat amb saviesa, i l’hem anat a escoltar. És un enamorat de la bellesa de l’art i de la música. Ens ha emocionat com celebrava i estimava la litúrgia. Ha clavat els seus ulls clars en els nostres i amb mirada bondadosa ens ha repetit que val la pena ser valents davant les contrarietats, que hem de valorar la fe en Déu que és el més gran do per a tota persona, sense acomodar-se al relativisme moral d’un món materialista, injust i superficial. També ha estat decidit a l’hora de netejar les immundícies de l’Església, acollint les víctimes i canviant la normativa. I sempre ha mantingut el diàleg amb tothom, amb les ideologies i els savis d’aquest món, amb els polítics i els líders religiosos, amb els membres de la Cúria i amb tots els qui s’hi acostaven. Ha estat un gran creient en Déu que ha confiat sempre en la raó, en el diàleg i en la bondat, i a prop seu era això el que es respirava.
Ens ha regalat tres belles encícliques sobre l’amor, l’esperança i la veritat en la justícia, així com quatre grans exhortacions sobre l’Eucaristia, la Paraula de Déu, l’Església a l’Àfrica i l’Església a l’Orient mitjà. I serà molt conegut pels seus tres llibres sobre l’històric “Jesús de Natzaret“.
Estigué molt atent a les meves explicacions sobre Andorra quan li vaig regalar el 2010 el “Manual Digest“, i s’interessà pel nostre país muntanyenc i la seva gent, tan semblants a la seva Baviera estimada. Parlà en català per primer cop a la beatificació dels preveres màrtirs d’Urgell el 2005, i saludà en català oficialment el nostre Ambaixador d’Andorra davant la Santa Seu. Ell signà el Concordat amb el Principat d’Andorra que assegura la figura del Copríncep episcopal per part de l’Església entre d’altres realitats ben positives. I va dedicar la basílica de la Sagrada Família de Barcelona on també hi està ben present la nostra Patrona, la M. de Déu de Meritxell.
També la creu ha marcat el seu pontificat. Coneixem els casos d’abusos de menors que l’han fet plorar, de turbulències econòmiques, d’intransigències dels tradicionalistes i de filtracions de documents des del seu mateix apartament apostòlic. I segurament moltes situacions crítiques per a la pau del món, la relació amb l’Islam i la duríssima crisi econòmica i financera que avui travessa el món i que ell ha denunciat amb coratge. Sempre ha agraït que les pregàries dels catòlics l’hagin sostingut en l’exercici del seu ministeri per suportar-ho tot amb serenor i fortalesa d’esperit.
Benet XVI va treure la tiara del seu escut oficial i la substituí per una simple mitra, reforçant així el seu ministeri de Bisbe de Roma i situant-lo com a Cap del Col·legi episcopal. Indicava la seva llibertat d’esperit de la qual la seva renúncia n’és un exponent més que clar. Benet XVI passarà a la història per ser un valent defensor de la Veritat enfront d’ideologies que destrueixen la vida, la família i la persona humana, amb els seus valors i dignitat. Fortament preocupat pel que ell anomenava amb insistència l'”eclipsi de Déu, una certa amnèsia, més encara, un vertader rebuig del cristianisme“. Amb el temps la seva figura profètica i lliure encara creixerà més. Ara deixa pas, i a partir del 28 de febrer, la seu de Roma, la seu de sant Pere, quedarà vacant i haurà de ser convocat el conclave per a l’elecció del nou Summe Pontífex.
+Joan-Enric Vives, Arquebisbe i Copríncep
Diari d’Andorra, 13.2.2013