Estimar l’Església significa sostenir-la en les seves necessitats, com ens demana un dels manaments de l’Església. Ella reclama dels seus fills que l’ajudem amb oracions, sacrificis i almoines perquè pugui dur a terme la seva bella missió evangelitzadora, santificadora i pastoral. Som en temps de dificultats econòmiques i de poca confiança en el futur, però tots ens adonem de la importància que no falli l’economia per tirar endavant la pròpia família. I amb la família parroquial i diocesana, passa semblantment. L’Església necessita del nostre suport econòmic. Ens hem de fer més responsables i més compromesos a l’hora de sostenir la comunitat cristiana que estimem i a la qual ens sentim vinculats.
La Jornada i la col·lecta de Germanor ens recorda que hem de ser coresponsables de l’Església diocesana, de la qual la nostra parròquia n’és una part. Aquesta col·lecta ve a reforçar el Fons Comú Diocesà, des del qual s’han d’atendre les necessitats de tota la Diòcesi: el sosteniment de totes les Delegacions pastorals, la restauració de temples, rectories i les ajudes per a obres, el manteniment dels locals parroquials, el servei dels necessitats, la catequesi, les revistes i publicacions diocesanes, les trobades diocesanes, la compartició amb les obres missioneres, i especialment la retribució dels preveres en actiu i d’alguns laics remunerats així com el complement de la pensió dels sacerdots jubilats.
L’acord de 2003 entre la Santa Seu i el Govern espanyol va establir que el finançament seria el0,7% del que es recull a través de les declaracions de la renda i per a aquells que lliurement marquin la seva “x” en la declaració –tant si és negativa com positiva-. Amb aquest sistema de col·laboració, l’Estat permet que les persones que volen ajudar l’Església ho puguin fer, marcant la x, a través de l’assignació tributària. No és cap aportació directa de l’Estat, ni és diner públic, sinó que són diners dels declarants que, si així ho volen, lliurement els assignen o no a una confessió religiosa o a una finalitat social, o a les dues a la vegada, ja que no són incompatibles. Us agraeixo molt la col·laboració dels qui consigneu la vostra voluntat positiva i convindria que fossin molts més.
Des del març passat, l’Església ha renunciat a l’exempció de dos impostos: el de Contribucions Especials i l’Impost sobre Construccions, Instal·lacions i Obres (ICIO). S’equipara així el règim fiscal de l’Església amb el de les entitats sense ànim de lucre, d’acord amb el principi de no privilegi i de no discriminació. L’aportació a través de l’IRPF representa un 32% de les necessitats bàsiques de l’Església, i el 68% restant ja prové totalment dels fidels a través de col·lectes, subscripcions i donatius directes. Lògicament, es continuen necessitant les donacions de tots, ja que fonamentalment l’Església viu del que els fidels aporten amb llibertat i responsabilitat. Siguem-ne conscients en aquesta Diada de la Germanor diocesana, i sigueu generosos. És fonamental la col·laboració dels cristians en el sosteniment econòmic de la nostra Església, i com proposa St. Pau: “que cadascú doni com li dicti el seu cor: no a disgust ni per força, ja que Déu estima el qui dona amb alegria” (2Cor 9,7).
