La Diada de “Germanor” 2015 o Dia de l’Església diocesana ens demana un any més de fer-nos conscients que formem part de la família dels fills de Déu, que ens aplega en família de famílies. I ¿com ens podríem desentendre de la nostra pròpia família? Ho ha expressat recentment el Papa Francesc, dient-nos que havíem de fer de l’Església “una casa d’acollida”, una “família hospital” en la qual tots hi tinguin cabuda perquè les seves portes estan sempre obertes, i mai no és cap mena de secta exclusiva. Deia el 9 de setembre proppassat: “La Comunitat cristiana és la casa d’aquells que creuen en Jesús com la font de la fraternitat entre tots els homes (…) Les esglésies, les parròquies, les institucions amb les portes tancades no són esglésies, sinó museus!”. I encara, “contra els ‘centres de poder’ ideològics, financers i polítics, refermem la nostra esperança en aquests centres de l’amor; centres evangelitzadors, rics de caliu humà, basats en la solidaritat i la participació”. Aquesta és l’Església volguda per Jesús que, per do de l’Esperit Sant, anem cooperant a construir entre tots.
De fet vivim la nostra fe personal en una casa-comunitat, una família d’ambient fratern, i així ha de ser, casa de germans, fills d’un mateix Pare, sempre oberta i plena de misericòrdia. Una Església que compta amb milers d’històries gràcies a cadascun de nosaltres, ja que entre tots la fem com a temples de l’Esperit Sant, i units contribuïm a l’enfortiment de la comunitat cristiana a la qual pertanyem. Cada un és una història que l’Esperit Sant va escrivint amb la nostra pròpia col·laboració. Sense aquestes històries de persones, d’acció de la gràcia, la nostra Parròquia i la nostra Diòcesi no serien les mateixes.
Perquè es pugui dur a terme, necessitem la col·laboració econòmica de tots, per petita que sigui. La casa cal mantenir-la i fer-la realment acollidora per més que senzilla i austera. Així podrem desenvolupar la missió eclesial que Jesús ens ha confiat: des de l’acció caritativa i social, fins a l’anunci de la bona nova, la catequesi, la celebració dels sagraments, els centres d’esplai i d’atenció a les famílies, la cura del patrimoni artístic i cultural, etc. I la caritat ens urgeix a sortir amb la nostra presència per acollir i ajudar tothom.
Si som conscients del molt que ens ha donat a cadascú la nostra Parròquia i la nostra Diòcesi, també ens farem més conscients que hi hem de contribuir, cadascú segons la mesura de les seves possibilitats i de la seva generositat, ja que “Déu estima el qui dóna amb alegria” –diu Sant Pau- “Déu us enriquirà en tot perquè sigueu del tot generosos; així, en virtut de la vostra intervenció, molts li donaran gràcies” (2Co 9,7.11). Us agraeixo que ajudeu generosament l’economia de la Diòcesi, els sacerdots i les Parròquies i Institucions diocesanes. Gràcies perquè entre tots ho anem fent tot!