Les conferències quaresmals convocades per la parròquia d’Andorra la Vella s’han iniciat enguany el dimecres 12 de març amb la xerrada del doctor en teologia i filosofia, Francesc Torralba, sobre el pensament social del Papa Francesc, en el qual la dimensió religiosa i transcendent no hi roman al marge, ni tampoc la vida ni el govern de l’Església. En aquest sentit, va dir Torralba, la crisi resulta una oportunitat per al Papa Francesc, que fa un discurs fonamentat en l’esperança: “davant de la resiganció, de la moral de la derrota, de la sortida pragmàtica i acomodatícia, exhorta a vèncer la desil.lusió i el desànim a través de l’esperança”.
En l’anàlisi del pensament social del Papa Francesc, també va destacar que per al Sant Pare proïsme no és un concepte físic, es un concepte moral, de proximitat, posant l’accent en la necessitat de fer possible una economia al servei de la persona: “no pot ser que el benefici econòmic sigui l’únic que compti”, ha de fer-se realitat una economia ètica i responsable amb el futur, les persones i el medi ambient.
Francesc Torralba també va posar èmfasi en el fet que “aquest Papa té una idea, una concepció de societat futura. La societat que imagina és màximament incruenta; critica les ciutats que fan “sobrantes urbanos”, i diu que aquí no sobra ningú: ni avis, que aporten molt a la societat, ni els nens que són explotats. I aquest és un horitzó que entusiasma els cristians, però també els altres que potser se senten més allunyats que diuen “…jo també vull una societat així!”. Va repassar els conceptes de l’èxode d’un mateix, i la crítica que el Sant Pare fa de l’endogàmia i l’exhortació a sortir de les zones de confort amb una actitud proactiva; el de la coherència com a font de credibilitat, sobretot en la societat de la transparència, on se sap tot, perquè el que resulta determinant no són els discursos, sinó els gestos; i el de la mundanitat espiritual, que considera que hi ha persones que no estan per a servir, sinó per a servir-se d’una responsabilitat o càrrec, i situar-se còmodament en el món.
Per acabar, Francesc Torralba va apostar per una gestió del seu ministeri de Sant Pare que aboca a més canvis en el futur, perquè el magisteri del Papa Francesc es caracteritza per un contingut intensament social i crític amb les anomenades estructures de pecat que empresonen la humanitat, però alhora, esperançat, amb una visió nova que es canalitza en la doctrina social de l’Església. El llenguatge clar, didàctic i netament reformista ha generat una gran expectació i també ha obert grans esperances en el si de l’Església universal.
)