Vam començar com una aventura bonica de formació a la nostra Diòcesi, perquè fos una Escola per a tot el Poble de Déu, amb un acompanyament de la seva vida de fe. L’Escola ve a donar continuïtat a d’altres esforços de formació realitzats en el passat. A tots ens interessa i convé aprofundir en la nostra adhesió conscient i compromesa amb el Senyor Jesucrist i amb la seva veritat revelada i el seu mestratge de vida. Perquè avui el cristianisme especialment a Occident ha de fer front a dos grans reptes. Per un cantó des de fa un segle es viu com si Déu no existís, però per altra banda hi ha com una nostàlgia de Déu, amb un redescobriment de la pròpia identitat cristiana. Ja n´hi ha molts que reconeixen que “convertir-se en catòlic eixampla la ment, i no significa deixar de pensar sinó aprendre a fer-ho” (G.K. Chesterton). Els qui professem la fe catòlica, amb el nostre testimoni de paraules i d’obres, amb la nostra experiència de fe, hem de ser capaços de trobar la manera de comunicar una resposta adequada a aquesta nostàlgia de Déu que tothom porta en el seu cor, trobant la manera de “fer entrar Déu per les escletxes que ha obert el mateix secularisme” (Card. Gianfranco Ravassi).
L’Escola Diocesana de Formació Permanent ha nascut amb la finalitat de ser un espai de formació en totes les dimensions de la vida cristiana (espiritual, humana, intel·lectual i eclesial) per ajudar, al mateix temps, a desvetllar i capacitar per a un concret compromís eclesial. Intenta que tota la persona en surti modificada, i que la dimensió espiritual i eclesial, comunitària, en sigui molt reforçada. Per això preguem Laudes junts i celebrem l’Eucaristia a cada sessió.
Als 50 anys de l’inici del Concili Vaticà II i als 20 anys de la promulgació del Catecisme de l’Església Catòlica, quan el Papa Benet XVI ha convocat un ja proper Any de la Fe i ens impulsa a una “nova evangelització“, som molt conscients dels problemes que ha d’afrontar avui la fe cristiana. El mateix Papa deia recentment, “si la fe no adquireix nova vitalitat, amb una convicció profunda i una força real gràcies a l’encontre amb Jesucrist, totes les altres reformes seran ineficaces” (Discurs a la Cúria 22.12.2011). I és que la fe és el fonament de tot el que som i valorem més de nosaltres mateixos, de tot el que anunciem i vivim com a comunitat de creients, de tot el que realitzem pastoralment i de tot el que ajudem i servim el proïsme. Som els deixebles de Jesús i necessitem renovar cada dia i a cada època de la nostra existència l’amor amb què volem seguir-lo. I aquí es dirigeix l’Escola diocesana de formació permanent, no només a saber, sinó també a aprendre a ser cristià i a millorar el nostre viure com a cristians coherents, per poder ser testimonis creïbles de Crist davant del món. “Estigueu sempre a punt per a donar una resposta a tothom qui us demani raó de la vostra esperança” (1Pe 3,15). Aprofitem personalment el temps de l’estiu i mirem si podem unir-nos a l’Escola diocesana de formació permanent el curs que ve.