El proper divendres dia 19 és la gran Solemnitat litúrgica del Sagrat Cor de Jesús, esdeveniment de salvació i d’amor que anem devotament recordant durant tot aquest mes de juny. Som infinitament estimats per Jesús, que ens ha redimit des de la Creu, i aspirem a retornar, almenys una mica, aquest amor, amb la nostra caritat. Siguem molt devots i confiats en la gràcia que sempre ens atorga el Sagrat Cor de Jesús. Només en Ell confiem!
Precisament en aquesta solemnitat, el Sant Pare Benet XVI ha convocat l’inici d’un Any jubilar sacerdotal, amb el lema “Fidelitat de Crist, fidelitat del sacerdot”, amb motiu del 150è. aniversari de la mort del Sant Rector d’Ars, Joan Maria Vianney. En aquest dia el proclamarà patró de tots els sacerdots del món. I convoca per al 2010 un “Encontre Mundial Sacerdotal”. El Papa desitja durant l’any jubilar incidir tant en la preparació adequada dels seminaristes, que són preveres en camí, així com en la formació permanent en les diverses etapes de la vida dels ja sacerdots. Ell afirma que “la missió del sacerdot és a la vegada ‘eclesial, comunional, jeràrquica i doctrinal’, aspectes que no han de separar-se.” També oferirà una recopilació de textos seus, sobre temes essencials de la vida i la missió del sacerdot en el nostre temps. El Cardenal Joseph Ratzinger en un llibre sobre el ministeri sacerdotal ja va escriure que tot sacerdot és “un servidor de l’alegria dels seus germans.”
És important que dins i fora de l’Església es percebi cada vegada més la importància de la identitat i la missió del sacerdot, en moments en què es tendeix a desacreditar-lo, o bé a fer-lo irrellevant i sense valor. “Sense sacerdots no tindríem Eucaristia ni, per tant, Església”, afirmava Benet XVI en convocar l’Any sacerdotal. Com hem d’agrair la presència real que ells ens ofereixen del mateix Crist, Cap i Pastor del poble de Déu, i alhora la dedicació de tota la seva vida al servei dels germans! I com els podem reclamar que siguin espiritualment ferms i íntims amics del Senyor, ja que el re-presenten entre nosaltres i en el món. Hem de pregar perquè siguin testimonis visibles d’una “vida nova”, que espiritualment tradueixi en els nostres dies, la mateixa “forma apostòlica de viure” de Crist amb els apòstols. Cal promoure que els laics i laiques, les famílies, prenguin les seves responsabilitats i participin ben activament a la vida eclesial; i és bo que els religiosos i religioses siguin protagonistes com a consagrats que segueixen el Crist amb radicalitat evangèlica. Però els sacerdots continuen essent essencials a la vida i la santedat de l’Església. Ells desvetllen i acompanyen, ajuden i regalen la vida de la gràcia. Els necessitem molt. I ells ens necessiten a nosaltres. Encomanem-los amb amor! Fem-los sempre confiança! Estimem-los en les seves necessitats, perquè també són dèbils. I agraïm tot el seu ministeri tan humà, però tan diví: ells són, enmig nostre, com el Crist, el Servidor de tots!
Com desitjo que aquest Any sacerdotal sigui a la Diòcesi i a tot arreu un temps de gràcia que revifi en els sacerdots el do rebut per la imposició de mans, que es desvetllin noves vocacions sacerdotals, i que siguin coneguts els tresors amagats de tants preveres, que han estat grans apòstols i sol•lícits pastors del nostre poble cristià! A ells el nostre reconeixement i la nostra oració!