La celebració central de la festa del Sant Crist de Balaguer, que s’escau el dia 9 de novembre, enguany fou presidida per l’Arquebisbe d’Urgell, Mons. Joan-Enric Vives, que la va concelebrar juntament amb el capellà custodi del Santuari-Basílica del Sant Crist, Mn. Pau Vidal, l’Arxiprest de Noguera, Mn. Joan Pujol, i els sacerdots de l’Arxiprestat i d’altres punts de la diòcesi. El Santuari va quedar atapeït de fidels balaguerins. Les autoritats van assistir a la missa, encapçalades per l’Il·lm. Sr. Alcalde, Jordi Ignasi Vidal i tota la corporació, amb l’Alcalde de Penelles i la Vicepresidenta del Consell Comarcal. Després de la celebració eucarística es va dur a terme la inauguració de les obres de restauració de la façana romànica de Santa Maria d’Almatà, al mateix Santuari.
Mons. Vives, a l’homilia, va glossar les lectures de l’exaltació de la Santa Creu i es va centrar en la devoció litúrgica i popular de la Creu del Senyor. L’amor de Déu és al centre, i Crist Crucificat és com la icona més patent i clara de l’amor a Déu. Va explicar que la pietat litúrgica envers la Creu se centra en la missa que és memorial de la mort i de la resurrecció de Crist. També el diumenge de Rams o de la Passió, amb la lectura de la passió del Senyor. Encara el Divendres Sant, amb la Creu al centre i la celebració de la l’Exaltació de la Santa Creu el 14 de setembre, en memòria de la recuperació de la Santa Creu per Santa Helena.
En continuïtat trobem la pietat i devoció popular. El Via Crucis amb les seves 14 estacions, les grans Passions musicals (Bach…) i a Catalunya valorem els cants de Mn. Romeu i amb lletres de Mn. Cinto Verdaguer.: Per vostra Passió sagrada; Creu Sagrada, Creu amada…; Perdona el teu poble Senyor; amb les noves incorporacions com Hi eres tu quan el duien a la Creu; i entre nosaltres l’Himne del Sant Crist de Balaguer.
Mons. Vives va parlar finalment de la Creu, no com un element de tristesa sinó com element de triomf, com element de vida, i d’exaltació.
En acabar va demanar de pregar per Catalunya “aquest nostre país”, “en aquests moments de difícil situació i de complexitat”. Mons. Vives va considerar que “són moments tristos, complexos que entre nosaltres tampoc obtenen unanimitat ni entre partits ni entre les persones. Va “lamentar els empresonament preventius, perquè és molt dura la presó quan encara no hi ha una condemna ferma. Va lamentar tot allò que porti a la humiliació de les persones, les institucions o els pobles; i tot allò que porti a una desafecció perillosa que va en contra de la pau social i de la fraternitat entre pobles germans, com volem i hem de mantenir”. “Us exhorto a pregar, i buscar la perseverança i la comunió de tots, més enllà de les diferències polítiques, procurant sempre ser gent de pau que treballa per la concòrdia i la reconciliació, la valoració del discrepant i la pau”.
Un cop acabat l’ofici religiós, sacerdots, religioses, autoritats i poble fidel van venerar el Sant Crist de Balaguer com és tradició.
