El dia 20 de gener l’Arquebisbe d’Urgell i Copríncep d’Andorra va presidir la solemne festa que la Confraria de Sant Sebastià celebra al Pont de Suert (Alta Ribagorça). Fou rebut pel Sr. Rector Casildo Rodríguez i els 4 Priors de la Confraria Srs. Josep de Moner, Yolanda Ferran, Josep Ramon Vigo i Núria Brallans, així com per l’Il·lm. Sr. Delegat del Govern al Pirineu i Alcalde d’El Pont de Suert, Albert Alins, i anava acompanyat pel Secretari general del bisbat d’Urgell Mn. David Codina.
L’Arquebisbe Joan-Enric Vives va presidir l’Eucaristia a les 11,30 h. que acompanyava musicalment la Coral del Pont, i seguidament va tenir lloc la solemne processó massivament concorreguda amb la imatge del sant i el pendó, fins a la Plaça de l’Ajuntament, on també dirigí unes paraules a la població. Després tingué lloc el característic àpat reglat dels confrares, servit pels homes joves i preparat amorosament per les esposes i les dones del poble, dins el qual se serví al predicador les tradicionals perdius. Al final de l’àpat li fou imposat el “pin” de plata de la Confraria de Sant Sebastià i signà en el llibre d’honor de l’entitat, visità els cuiners i cuineres, i pogués saludar el nombrós grup de joves que serveix el dinar.
A l’homilia va recordar que seguir Crist és donar la vida com ell, per amor. La fe cristiana és un combat pacient i constant pel bé, en seguiment del Rei dels màrtirs, Jesucrist mort i ressuscitat, la pasqua del qual celebrem cada diumenge. Necessitem l’ajuda de Déu per a combatre les pestes actuals de la manca de fe, el materialisme, el desamor, la injustícia i el poc compromís per la vida i la família. I animà els confrares i els devots del màrtir a donar testimoniatge coratjós de l’amor de Déu, en el compromís quotidià del servei i la transformació de les realitats que no concorden amb el pla de Déu.
La festa de Sant Sebastià és una tradició molt arrelada al Pont de Suert. La Confraria de Sant Sebastià, la més antiga de Catalunya, data de l’any 1503, fundada pel rector de Cirés, Mn. Aparici Navarri, amb la finalitat de donar sepultura als difunts. La confraria, però, no es normalitzà fins el 1586, com a conseqüència d’haver-se declarat a la comarca una epidèmia de pesta. Aquesta institució ha perdurat al llarg dels anys fins als nostres dies i s’ha consolidat com una peça fonamental del patrimoni cultural i etnològic del Pont de Suert. Els reglaments mantenen l’esperit de devoció i el culte a Sant Sebastià, de germanor entre els membres de la confraria, amb socors als més necessitats, la vetlla dels malalts, l’assistència als enterraments i el pagament de quotes, en diners o en prestacions, que determinin els òrgans de govern, encapçalats pels 4 Priors, que es renoven per meitats cada any. Les festes duren tres dies i tenen un marcat sentit religiós i solidari.
