Com cada any, la Seu d’Urgell rememora el 20 de gener, festivitat de Sant Sebastià, la festa gran de la Germandat de Sant Sebastià, de socors i ajuts mutus, i el vot de poble de la ciutat protegida de la pesta a través del sant. La Seu d’Urgell, com moltes d’altres poblacions catalanes, sota els estralls de la pesta a mitjans del segle XIX va posar-se sota l’advocació de Sant Sebastià, patró que s’invocava per a salvar-se del còlera, i alhora fou germen d’ajuts entre els treballadors, agricultors i ramaders.
La Germandat de Sant Sebastià, que supera els 800 socis (la majoria d’ells caps de casa), s’anomenava històricament “Associació de Socors Mutu” i va ser creada el 1855. Des de llavors ha anat oferint, de manera ininterrompuda als seus associats, els serveis i atencions previstos pels seus fundadors. Actualment, la Germandat impulsa diverses iniciatives culturals i ciutadanes, destacant la important recuperació de les tradicionals ‘Caramelles’ de Pasqua, amb prop de 100 cantaires. També participa en la processó de Divendres Sant, en l’Estudiantina del Carnaval i en d’altres manifestacions populars i folklòriques.
El diumenge dia 20 l’Arquebisbe d’Urgell va presidir el solemne Ofici a la Catedral acompanyat pel Vicari general i Rector, Mn. Ignasi Navarri, del Canonge Mn. Jordi Gasch i el Secretari general Mn. David Codina. Hi van assistir moltíssim membres de la Germandat encapçalats pel Germà Major Sr. Ramon Viaplana i el Germà Segon Climent Miró, l’Alcalde de la ciutat Il·lm. Sr. Albert Batalla, i el President del Consell Comarcal de l’Alt Urgell Il·lm. Sr. Jesús Fierro. Animaren els cants la Coral “Veus de La Seu”.
A l’homilia l’Arquebisbe remarcà tres aspectes centrals de l’Epifania que aquest diumenge celebra: la manifestació als creients d’altres religions i als homes de cultura, la donació de l’Esperit a tots els fills i filles de Déu per la santificació de les aigües en el baptisme de Jesús al riu Jordà, i el primer signe/miracle de Jesús, ajudant una família en el seu naixement, posant vi nou d’alegria i d’amor en la societat, com a miracle del que avui hem de fer. Demanà que la Germandat sigui fidel al seu ideal de “germanor” que és tan cristià i que humanitza les relacions de les persones, tan ferides per l’individualisme i el materialisme.
