Celebrem amb joia el Corpus, festa de lloança de Crist, fet Eucaristia, i de compromís caritatiu. «En el Pa de vida – diu el Papa Francesc- el Senyor ens visita fet aliment humil que guareix amb amor la nostra memòria, malalta d’atabalament. (…) En l’Eucaristia està tot el gust de les paraules i dels gestos de Jesús, el gust de la seva Pasqua, la fragància del seu Esperit. (…) Jesús s’ha deixat “partir”, per nosaltres. I demana que ens donem, que ens deixem partir pels altres. Precisament aquest «partir el pa» s’ha convertit en la icona, en el signe d’identitat de Crist i dels cristians. Recordem Emaús: el van reconèixer “quan partia el pa” (Lc 24,35)». L’Eucaristia és la donació que Jesucrist fa d’Ell mateix, revelant-nos l’amor infinit de Déu per cada persona. En aquest admirable Sagrament es manifesta l’amor “més gran”, aquell que impulsa a “donar la vida pels amics” (cf. Jo 15,13). Quina admiració joiosa i quina emoció creient no ha de suscitar el Misteri eucarístic en el nostre cor!
En la Diada del Corpus sempre hi celebrem la Diada de la Caritat, i l’acció de gràcies pel servei que Càritas Diocesana, amb les Càritas parroquials, van realitzant al llarg de tot l’any, setmana rere setmana. L’Església, essent fidel al seu Senyor Jesucrist, viu per a estimar, i la Caritat és una tasca intrínseca de tota l’Església, forma part essencial de la seva missió originària, igual que el servei de la Paraula i dels Sagraments.
Escoltant i posant en pràctica el missatge de Jesús tan bellament expressat en la paràbola del bon Samarità (Lc 10,25-37), ens adonem que la caritat cristiana és la resposta a les situacions de necessitat i d’indigència. Una resposta que cerca mitjans i persones al servei dels qui ens necessiten. Però una resposta competent, carregada d’humanitat, que no es queda en moments puntuals, i que és donada per part de gent ben formada en “les aptituds del cor”, que estima tothom com una conseqüència que es desprèn de la seva fe. La caritat cristiana consisteix a descobrir on es necessita l’amor i a actuar en conseqüència. I això realitzat com a comunitat cristiana, amb programació, previsió i col·laboració amb altres institucions semblants. Perquè la caritat cristiana que intentem viure des de Càritas no vol actuar per cap altre objectiu que no sigui estimar les persones amb un amor gratuït, que certament ve de Déu, que no imposa la fe a ningú però sí que la proposa des de l’amor compromès. De tal manera que tots els membres de Càritas donin testimoni creïble de Crist amb la seva actuació, i sobretot amb el seu compromís personal i comunitari.
“Compromís social i caritat transformadora” és el lema proposat per al Dia de la Caritat 2018 i està connectat amb el missatge de la campanya institucional de Càritas: “El teu compromís millora el món”. Se’ns proposen quatre compromisos: 1. Viure amb els ulls i el cor oberts als que pateixen; 2. Cultivar un cor compassiu; 3. Ser capaços d’anar contracorrent en el compromís; i 4. Ser subjecte comunitari i transformador de la societat i del món, i això només és possible des de l’exercici d’un compromís comunitari, viscut com a vocació al servei dels altres. No oblidem que Càritas diocesana som tots. Càritas, Corpus, Eucaristia… signifiquen “amor concret”, l’amor “més gran” de Crist, que es fa present i actiu entre nosaltres.