Família i vida: per sortir de la crisi

Des del dia de sant Josep fins avui, Festa de la Encarnació del Senyor, les diòcesis de Catalunya estem celebrant la Setmana de la família i la Vida. Són uns dies especials de major pregària i sensibilització envers aquestes realitats tan fonamentals per a la vida de la societat i de la mateixa Església, perquè Déu mateix estima la vida, ja que “el Senyor no és un Déu de morts, sinó de vius, perquè gràcies a Ell tots viuen” (Lc 20,38).

El lema escollit per les Delegacions de Família i Vida dels Bisbats amb seu a Catalunya ha estat significatiu: “A més família, menys crisi“. Molts reconeixen que la crisi que estem travessant té arrels fondes. No és un simple problema econòmic o de gestió política. És una crisi ètica, de valors, de sentit de la vida.

La família és un àmbit humanitzador de primer ordre. En la família la persona és rebuda amb amor, aprèn a estimar i és preparada per a viure una vida amb sentit. Ajudant a construir persones, contribuïm a millorar el món. D’altra banda, els informes de realitats tan prestigioses com Càritas ens fan veure com la institució familiar ha esdevingut un coixí imprescindible perquè tantes persones no s’enfonsin en la misèria. Sempre, però avui més que mai, necessitem famílies fortes i unides, famílies que s’estimin, que es perdonin i es facin costat en les dificultats. Famílies on els avis se sentin estimats, i on els petits no s’angoixin per si els seus pares es divorciaran, famílies que se sacrifiquin els uns pels altres, on hi hagi amor i fidelitat, i on es transmetin amb normalitat els grans valors de l’existència i de la fe… Apostar per la família és apostar pel futur i l’Església ho fa decididament.

Avui també celebrem la Jornada de la Vida, en la festa de l’Encarnació del Senyor en el si de la Verge Maria. La vida és el do més preciós que rebem de Déu i la base de tot altre do. Les Delegacions ens proposen tot un programa d’acció quan ens diuen: “Estima la vida, tota la vida“. L’opció decidida per la vida des de la concepció fins a la mort natural constitueix un dels signes dels temps més importants. És cert que l’anomenada “cultura de la mort” ha fet estralls en les nostres societats però també és veritat que cada cop més es va obrint camí un sentit clar del do de la vida i la seva defensa. No hi ha dubte que es poden donar avanços significatius en aquest sentit, si tots ens impliquem amb la nostra oració i les nostres accions perquè la vida humana sigui estimada i respectada en tots els seus moments. Segurament haurem d’anar contracorrent, però el món d’avui necessita testimonis creïbles i imitables en el conviure familiar i en el respecte sagrat a la vida humana. Com recomana St. Pau: “En altre temps éreu tenebres, però ara que esteu en el Senyor sou llum. Viviu com a fills de la llum!” (Ef 5,8 ).

El Fill de Déu, per mitjà d’aquell sí generós de la Verge Maria, assumí la vida humana, i es féu home, per salvar tota la humanitat. I ho féu inserint-se en una família que ha esdevingut mirall de totes les famílies: la Sagrada Família de Natzaret. Déu ha escollit la família i la vida humana per realitzar el seu més gran designi. Ha optat per la família i la vida. Fem-ho també nosaltres. És la millor opció per superar aquesta crisi i totes les que puguin venir.

Compartir