Diumenge dia 20 de desembre, l’Arquebisbe d’Urgell i Copríncep d’Andorra, Mons. Joan-Enric Vives, va presidir la Missa exequial a la Parròquia de St. Julià de Lòria (Principat d’Andorra) del qui fou Cap de Govern del Principat d’Andorra, M.I. Sr. Òscar Ribas Reig, juntament amb el Rector de la Parròquia, Mn. Pepe Chisvert i el Cap de Gabinet i Secretari general Mn. David Codina.
L’Eucaristia va comptar amb les restriccions d’assistència obligades per la pandèmia actual, només amb els familiars més propers, però hi van ser poder ser presents les màximes autoritats del país, el M.I. Cap de Govern, Sr. Xavier Espot i la M.I. Síndica General, Sra. Roser Suñer i el Cònsol Major de la Parròquia, Hb. Josep Majoral.
Al punt de les 10 del matí, el toc de difunts de l’església de Sant Julià i Sant Germà anunciava l’arribada del fèretre acompanyat pels agents i el protocol d’un funeral d’estat al país i al Comú de Sant Julià. Sis agents de gala van carregar-se el fèretre a les espatlles després de cobrir-lo amb la bandera del Principat d’Andorra.
A la seva homilia el Copríncep episcopal destacà com la Paraula de Déu proclamada en aquell diumenge d’Advent parlava del “sí” incondicional de Maria a Déu, que li feia canviar els seus plans de vida per col·laborar amb el designi de Déu. L’Arquebisbe destacà com els cristians hauríem de ser persones del “sí” que ens fa anar més enllà dels nostres egoismes i pors per donar-nos generosament al servei dels altres i de Déu. Destacà com l’ExCap de Govern, Òscar Ribas, va saber ser un home que va dir “sí” a la seva família (amb la seva esposa i els seus 5 fills), al seu poble (esdevenint secretari del seu Comú de St. Julià ben jove), a la seva Nació (essent-ne Cap de Govern) i a la seva prosperitat com advocat i empresari, pensador i home de reflexió. Va destacar com el Sr. Ribas sempre s’havia sentit content i satisfet de la seva educació i formació al Col·legi La Salle Bonanova i com havia estat sempre un cristià “a l’andorrana”, sense escarafalls, però amb profundes conviccions mantenint la fidelitat com espòs i pare. El Copríncep destacà com havia estat el Cap de Govern que lleialment va saber impulsar junt amb els Coprínceps, Joan Martí Alanis i François Mitterrand, la Constitució democràtica del Principat d’Andorra (1993). Fou un europeista convençut i va ser el primer Cap de Govern que acceptà les obligacions expressades en la Carta de les Nacions Unides i solemnement es comprometé a complir-les, pronunciant el discurs d’admissió d’Andorra a les Nacions Unides en llengua catalana, com a país membre. Finalment, destacà com havia estat sempre un home d’Estat i de consell per als Coprínceps, un pensador que portava l’andorranitat a la sang i que era capaç amb els seus articles de donar claus i elements per al present i el futur del País.
Acabada l’Eucaristia, les seves despulles mortals foren enterrades al cementiri de St. Julià de Lòria en la intimitat de la seva família.
